A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z 

A

 

Ab Initio 

Aquesta locució llatina, posada al mig d'un text, significa, més o menys : "Des del començament".

En un diccionari tradicional, aquesta hagués estat una de les primeres entrades. En el Dicofilopersiflex, pot ser l'última, segons per on hagueu començat a fer anar l'hipertext.

Que què hi fa aquí aquesta entrada? Bona pregunta.

Resposta: ens servirà per reflexionar sobre la funció estilístico-expressiva de tot un seguit de locucions llatines, angleses, franceses, italianes, espanyoles i alemanyes amb les que tard o d'hora ens hem d'enfrontar durant la lectura d'assaigs, novel·les o tesis doctorals.

Què ens aporten ?   Com ens ho hem de prendre? Quan les podem utilitzar? Mirarem d'explicar-ho.
 

________________

 

Absència 

L'infern és l'absència, deia el poeta Paul Verlaine. Hi pensarem.
 

________________

Abstrusitat

Vegeu l'entrada "metallenguatge"
 
 

________________

 

Adoptar / Adopció 

Si heu pensat adoptar un fill o una filla o ja esteu en tràmits d'adopció, podeu mirar les pàgines personals d'en Pere i la Paula, una parella de pares adoptius que presenten la seva experiència d'una manera positiva i esperançadora.

La Paqui i jo ja en sabem alguna cosa, ara que som pares adoptius d'un nen que ens omple de vida i a qui estimem tant com sabem. 

Si algú ens vol consultar alguna cosa i ens escriu, contestarem.
 
 

________________

Aleph

L'Aleph borgià, és clar. Difícil d'haver llegit el relat i no haver quedat força  sorprès. A mi, la veritat, me'l va fer descobrir una gran dona: Gaby Philipp, animadora d'un taller d'escriptura a Saint Nazaire, en el marc d'un curs del B.E.L.C. allà per l'estiu de l'any l985.

El taller tenia el codi ABCD 52 i el descriptiu, el més curt de tots els descriptius de tots els mòduls, deia així: "Atelier d'écriture": Un lieu où avancer dans la recherche et le travail de son écriture. Animateur : Gaby Philipp.

El llibre, jo el tenia a casa i no l'havia llegit.

"[Carlos Argentino Danieri] ... dijo que para terminar el poema le era indispensable la casa, pues en un ángulo del sótano había un Aleph. Aclaró que un Aleph es uno de los puntos del espacio que contienen todos los puntos. (...)

-¿El Aleph?  - repetí.

-Sí, el lugar donde están sin confundirse, todos los puntos del orbe, vistos desde todos los ángulos. (...)

Bajé con rapidez, harto de sus palabras insustanciales. (...)

Lo que vieron mis ojos fue simultáneo: lo que transcribiré, sucesivo, porque el lenguaje lo es. (...)

El diámetro del Aleph sería de dos o tres centímetros, pero el espacio cósmico estaba ahí, sin disminuación de tamaño. Cada cosa (la luna del espejo, digamos) era infinitas cosas, porque yo claramente la veía desde todos los puntos del universo. Vi el populoso mar, vi el alba y la tarde .... Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...) Vi (...)Vi (...) Vi (...)

... sentí vértigo y lloré, porque mis ojos habían visto ese objeto secreto y conjetural, cuyo nombre usurpan los hombres, pero que ningún hombre ha mirado: el inconcesible universo."

(J.L.Borges. El Aleph. Alianza Emecé. Nº 309. Madrid 1971. pp. 165-171).

 

La capacitat de Borges de comprimir en poques pàgines una infinitat de imatges està resumida aquí en aquesta cita entretallada però il·lustrativa.

La Gaby ens va demanar que després d'haver llegit aquell relat féssim l'esforç d'escriure alguna cosa describint-la des d'un Aleph, la descripció del que fos, vist des de tots els angles o de tots els punts de vista imaginables ...

Un interessant i sucós exercici d'escriptura una mica imposible, que en aquella ocasió va donar l'esborrany que més tard, lleugerament retocat, donaria com a resultat això: 

Mon Aleph. 

"J'ai du mal à percer la brillante écume d'une pupille trop claire, liquide, dont je ne connais pas encore le débit de larmes ethérées ni de larmes joyeuses. Avant de m'engouffrer dans sa tourbillonnante spirale je glisse sur les bords du lac, craignant briser un mystère. Le tourbillon m'attire, me dévore et me rejette enfin dans un monde étrange où des soleils brillent toujours, même la nuit.

La maison est immense. Une fenêtre grande ouverte du salon, vue du petit jardin, près de la haie, m'aveugle. Je ferme les yeux et je vois un miroir. C'est le reflet du miroir qui m'obsède. Un miroir que je devine sans le voir. Pas à pas je m'approche de cet espace vide, moqueur... L'au-delà venu s'offrir à mes paupières, à mes lèvres.

Un instant et voilà, je franchis par osmose le tain âpre pour plonger dans des ombres inconnues, où j'éprouve le frisson, la frayeur ...

Un couloir se lézarde et tout commence à trembler: murs, plafonds, colonnes, voûtes, gargouilles, donjons et tourelles. Tout commence à crouler dans les salles vides aux échos sourds, plaintifs.

J'arrive aux confins d'une vieille porte d'ivoire, m'arrêtant près du seuil. C'est une porte entrouverte invitant en même temps à horreur et à la liesse.

Je m'aveugle , étourdi, à la vue des vitraux tout ornés d'étincelles , puis je sors dans la cour où gisent de vieilles pierres saccagées et sculptées par mille pluies printanières qui chuchotent l'histoire de leurs anciennes prouesses.

Je me rapproche de la haie du jardin d'où j'ai entrevu la fenêtre. Les dernier rayons pâles de soleil flèchent toujours mon visage et tout en moi se confond peu à peu : lèvres, larmes et lumières, pupilles et paupières, spirales infinies de reflets, telles des diamants miroitant des douceurs éphémères.

Sani Girona (Saint Nazaire. 1985)

De la inesgotable capacitat suggestiva que té el relat de Borges, de tot l'Aleph, i mira que embruixa de manera diferent a cada relectura, si fos a fer, em quedaria amb allò que Borges reconeix com el gran handicap del llenguatge: la seva incapacitat de ser i funcionar amb simultaneitat alephiana.   I d'aquí en trec el punt de partida de les meves reflexions sobre les conseqüències d'aquesta incapacitat en la creació literària.

Ho aniré desenvolupant properament ... si me'n surto, és clar!

 

________________

 

Allende, Salvador

L'11 de setembre es celebra a Catalunya la Diada nacional, i a tot el món, l'homenatge a la memòria de Salvador Allende en l'aniversari de la seva mort, del seu assessinat, per part dels militars colpistes, Augusto Pinochet al davant, i amb l'aprovació més que probable de la CIA.

Aquesta coincidència de dates fa que la memòria d'Allende posi sempre una nota emotiva al dia 11 de setembre de cada any. 

El Periódico, del dijous 10 de setembre de 1998, pg. 7 publicava un article "Allende, un home bo" del periodista  i escriptor Rubén Adrian Valenzuela com a homenatge a Salvador Allende en ocasió del 25è aniversari de l'11 de setembre de 1973, data del seu assessinat pels militars colpistes a Xile.

El dissabte 12 de setembre, el periodista Juan Cruz signava un altre article sobre l'aniversari de la mort d'Allende en el diari El País  pg. 34. : "El último verano de nuestra juventud". 

No vaig llegir ni guardar res del que es va publicar l'11 de setembre, però en canvi vaig veure un programa especial de TV2 sobre la situació a Xile abans del cop d'estat il·lustrat amb documents filmats que incloien la filmació del bombardeix del Palau de la Moneda l'11 desembre del 73. 

Rubén Adrián Valenzuela, que va conèixer de prop el president xilè, el qualifica d'home amb una "gran envergadura moral i política" i insisteix en què: 

"sap greu que als 25 any del seu sacrifici encara hi hagi gent que cregui que allò de Pinochet i la seva nit de terror va ser un mal menor".
 

________________

 

Amistat / Amics 

Començarem citant el savi Montaigne ... i seguirem per on podrem.

No hi hem pensat prou encara com per posar-nos a fer l'entrada que es mereix aquest concepte tan important.

Avui, 22 d'abril del 2003, uns quants anys després d'haver començat aquest diccionari tan especial em trobo en la situació del qui vol dir una cosa totalment en serio.

M'he posat a redactar una carta homenatge a l'amic Jordi Teixidor que ens va deixar el desembre passat. Tot i que el Jordi es mereixia molt més, el que dic ho dic de cor.


 

________________

 

Amor / (plural amors)

Ens proposem, ni més ni menys que dir la nostra sobre tot aquest paquet:

I. Amor: Tipologies vàries. 

II. Sinònims i antònims.

III. Què?, Qui?, Quan?, Quant? Com?, On? Per què?  ... 

III. Matisos fonamentals.

IV. Precs i preguntes.

Això sí, ho desenvoluparem un dia d'aquests, eh?

Aquí, esperant, esperant, vam rebre notícies agradoses d'un amic de Vic, en Pep Pelfort (Date: Tue, 19 Oct 1999 02:43:07 +0200), que ens va proposar d'afegir-hi això:

AMOR
Sublimació exquisida del desig  inventada  pels sufis; metàfora
mitificada pels trobadors i,com  a desig de  bellesa i de
coneixement,  necessària per l'art,la ciència  i la filosofia;
símbol convertit en miratge en la història de la poesia, de la
humanitat,del  sexe,fins al  punt  que  més  enllà  d'un bonic
significant, hi ha un estat que no existeix: l'amor
 

I a sobre de tan intel·ligent filosofia ens va proposar a més, afegir una nova entrada al diccionari, una que no hi era encara!, i també una petita cronologia de cites  i  Això sí que és col·laboració!  Les entrades en qüestió són  Babel, Petita cronologia de cites i Literatura Web 
Forçocament les hi afegim i li donem tot el mèrit a ell. Gràcies Pep. I ja ho veus, aquest diccionari ara també és una mica teu.

________________

 

* Aprendre ( i ensenyar)

 

________________

 

Atapuerca (Jaciments arqueològics d'--) 

El descobriment dels jaciments arqueològics d'Atapuerca (Burgos. Espanya), juntament amb d'altres que s'han fet en les últimes dècades, ha vingut a canviar les idees establertes sobre la datació dels nostres avant-passats en territori europeu.

Tot un sistema d'interpretació cultural basat en les antigues datacions se n'ha anat en orris.

Tot i el seu extraordinari interès científic, crec que el jaciment d'Atapuerca es pot llegir com una faula filosòfico-moralista que sembla donar la raó a l'escriptor Jean d'Ormesson, qui deia en algun lloc  --perdoneu que no sigui textual-- ... "els sistemes tenen de dolent el fet que tard o d'hora en ve un altre per substituir l'anterior".

Que ve a ser tant com dir que la veritat és relativa i que el dogma d'avui és la falsetat del demà.

Això es pot aplicar als programes informàtics; a les virtuts del peix blau i el seu colesterol; als detergents que sempre descobreixen una nova fórmula; a les creences; a la Història, que es va re-escrivint a mida que ens deixen llegir els documents classificats; a la Política  i a tantes altres coses...

És una línia de pensament una mica cínica, però real com la vida mateixa.

La mateixa línia de raonament, o una de semblant, és potser la que inspirà a Georges Brassens la cançó irònicament cruel i cruelment irònica "Mourir pour les idées "  on canta:

"Mourir pour les idées, l'idée est excellente... Mourons pour les idées, d'accord mais de mort lente"  !  

(L'exclamació és meva. Només l'exclamació).

Traieu-ne vosaltres també alguna conclusió. I bona sort!

________________

 

Autodefensa (Manual d' --) 

Potser ho hauriem d'escriure en cursiva, per què en realitat és un manual que fou publicat per entregues en el diari El 9 nou de Vic (Osona). 

L'autor de tant fantàstic i útil manual és el professor, pensador, poeta, escriptor, artista polifacètic i amic  Víctor Sunyol. En la seva versió original constava de 30 articles que es van començar a publicar el 13 (!) de febrer de 1995. Sortia els dilluns. 

Quan jo em vaig assabentar de la seva existència allà per l'octubre del 1995 ja n'hi havien 27 o 28 de publicats. 

Vam escriure a l'amic interessant-nos per l'obra i vam tenir la satisfacció de rebre'n un facsímil en el seu estat virginal, és a dir tal com el seu autor la va redactar.

Una part de la carta deia així, en to "conyon":

"Vic, novembre de 1995 

He rebut la seva amable i atenta carta del 23 d'octubre i, a més, l'he llegida i tot. (Així veig que vostè passeja impunement per aquestes contrades?) (...) 

Això del Manuel d'Autodefensa és, com vostè be havia deduït, una sèrie d'articles adreçats als pobres integrants de la nostra societat (que és seva; vull dir d'ells, sempre dels altres).  (...) 

Força gent m'ha comentat que llegeix la secció, però ningú de tan lluny ni amb l'interès de vostè, que arriba fins al punt de voler posar-se al dia. És en deferència a aquesta actitud seva que li envio també els articles escrits encara inèdits. (...) 

Com veu els hi envio, no pas en la seva versió publicada, sinó en la versió "casolana" (...) 

Desitjo que li faci un bon profit i s'ho passi bé amb la seva lectura, i que segueixi els exemples que el "manual" li proposa, que per això està escrit. 

Esperant noves contactacions i molt atentament ... 

À bientôt. Victor Sunyol "

El Manual d'autodefensa, que tard o d'hora serà reconegut com una petita obra mestra del segle XX, consta d'uns capítols tan suggerents com aquests:

  • Autodefensa i venjança 
  • Des-controlem 
  • Per al caos simpàtic 
  • Consells per a desaparèixer
  • Irritem els immutables 
  • Des-enquestem (1)  (2), (3), (4)  i  (5)
  • Diguem, diguem 
  • Protestem 
  • Mandonguilla fregida (hamburguesa) 
  • La pol·lució informativa 



Ens vam sentir força identificats tant amb la filosofia en què basa les seves reflexions com en l'humor extraordinari que envolta l'obra. Un humor que, en les seves mans, és una arma poderosa al servei de la intel·ligència,  la creativitat i la llibertat de l'individu contemporani.

Feu mans i mànegues per aconseguir llegir-lo i aplicar-lo en tot allò que pogueu. Nosaltres ens hi referirem necessàriament i de bon grat més d'una vegada en aquest Dicofilopersiflex.

________________

 

A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z 

© Sadurni Girona 1997 / 2004