* Califòrnia
Vam fer un viatge a Califòrnia l'estiu del 1996 ... i ens va
agradar molt...
San Francisco, Sacramento, Yosemite Park, Las Vegas, Los Angeles,
San Francisco.
Un circuit clàssic de turistes mitjanament clàssics.
Però el fet és que cadascú el viu a la seva manera
i és això el que ho fa diferent.
D'entrada, nosaltres vam fer un viatge a quatre: dues parelles. Llogant
un cotxe només arribar a l'aeroport de San Francisco. Allò
ja va ser també la primera experiència. Un cotxàs
automàtic que no sabia fer anar. Allà vaig constatar com
n'era de rudimentari el meu anglès, ja que no aconseguia entendre
les clares-abstruses explicacions de l'empleat, segurament mexicà!,
que per la seva banda devia preguntar-se si no li prenia el pèl,
dient-li que no l'entenia ni a ell ni entenia la manera de fer anar
el cotxe.
Una vegada entès el procediment a seguir, ja tot va ser més
fàcil. Vam anar a parar de pet a l'hotel, però vaig suar
tinta abans no vaig tenir la sensació que era més còmode
i fàcil de conduir que els nostres cotxes europeus.
Ni havent vist la ciutat mil vegades en mil pel·lícules,
un no se'n fa ben bé la idea fins que no la pateja.
NO hi ha manera d'entendre el fet que hi hagi aquells carrers amb molta
pendent que sortien a la pel·lícula "Bullit", ni la funció
del tramvia que va del port al centre i del centre al port.
Jo sempre havia imaginat aquell tramvia com un exemplar de mostra
de centenars d'altres tramvies. "Erreur", és clar. Només
n'hi ha un! I si bé a les pel·lícules sempre
surt ple a vessar, amb gent que puja de miracle ,agafant-se on pot,
no m'hauria mai imaginat que era sempre ple ... de turistes! ...
Es com dir ... malentesos provocats per la ignoràcia
i fomentats per l'enganyifa miratgística de les
imatges, que ho ensenyen tot PERÒ NO expliquen res!
Ens havíem assabentat a l'agència de
viatges que SF era una de les ciutats amb clima més extrem de
Califòrnia. Amb temperatures fresques fins i tot a ple estiu,
l'estiu europeu, vull dir: "Vols dir ? Ens preguntàvem ... Si
és Califòrnia ! La Califòrnia del "Vigilants de
la platja", la Califòrnia de "Falcon Crest" ... Com pot ser això
d'aquest clima si ni a les pel·lícules ni a les sèries
de TV mai no hi plou, a SF? Era oblidar que l'estiu
californià, com tantes altres coses californianes no correspon
exactament amb els paràmetres europeus.
Vam fer, en cotxe, gairebé tot el famós
circuit marcat de les 49 milles de recorregut global de la ciutat. Que
és l'equivalent de posar l'espelma i encendre-la quan es va a
Montserrat. Fer allò que s'ha de fer en cada lloc. I així
ens vam convertir doncs amb uns 49-niners (pronunciat "forinainers",
és clar) més, com tants milions de persones que
han passat per aquella "meca" i han seguit també les indicacions
de les guies turístiques.
Una de les excursions que no ens havíem de perdre,
era anar a dinar o sopar a Sausalito. Nosaltres hi vam anar a dinar,
i realment valia la pena viure l'experiència d'anar a l'altra
banda del "Golden Gate", i veure San Francisco des d'una perspectiva
diferent.
Als molls de Sausalito vam fer un passeig per les andanes
que duen a les barques i barquets que fan de casa flotant de tota una
série de gent que li agrada i/o es pot permetre de viure en cases
d'aquelles. L'exotisme era considerable. No pas perquè
aquells molls i aquelles barques ...
(continuarà)
________________
* Carpe Diem
Un exemple :
PETER MAYLE, AUTOR DE “UN AÑO EN PROVENZA”
"Comer bien es la religión de Francia"
LA VANGUARDIA - 03.16 horas - 07/01/2003
La Contra (portada)
Tengo 63 años. Nací en Inglaterra, viví en Nueva
York y hoy me he instalado en la Provenza. Fui publicitario, y hoy me
dedico a escribir. Estoy casado y tengo cinco hijos y siete nietos.
Soy un europeísta amante de las tradiciones. (...)
–Lo que hacemos cada mañana mi esposa y yo es acudir al
pueblecito de la comarca que ese día celebre mercado, y compramos
los productos que ese día nos cocinaremos.
–¿Es eso lo que usted llama “buena vida”?
–Sí, lo es para mí. Hay lectores que creen que
yo vivo en un mundo de maravilla. No, yo también tengo la gripe
y pago mis impuestos. No vivo en el lujo... ¡pero llevo una vida
de gran placer! Porque la buena vida consiste en exprimir todo el placer,
todo su jugo, a lo que en cada momento hayas alcanzado.
–¿Y si lo que ahora tengo no me complace?
–Pues, poco a poco, cámbialo. Pero, mientras, ¡no
estés quejándote!: ¡hay tantos detalles de los que
gozar cada día! Tener algo y no gozarlo porque estás cavilando
en cómo alcanzar lo que no tienes... ¿Hay peor error?
* Castoriadis, Cornelius
(1922-1997)
De vacances de Nadal a Andorra, m'he assabentat de la mort d'en Cornelius
Castoriadis el dia 26 de desembre de 1997. Ho he llegit al diari Le
Monde del dia (28/12/97, pg.17): "Mort de Cornelius Castoriadis,
révolutionnaire antimarxiste", un article signat pel periodista
Christian Delacampagne.
Un dels entretítols de l'article caracteritza en Castoriadis
de la manera següent:
"Une estraordinaire aptitude à ne
jamais séparer la théorie de la pratique, ni l'écriture
de la vie".
Un segon article es titula així:
"La force de l'"esprit utopique".
Jo no tindria massa res a dir sobre aquest home si no fos perquè
l'any 1982, l'amic Manolo Prieto, un enamorat de la Literatura, amb
qui vaig compartir un munt de bons moments, em va proposar de traduir
el llibret De l'écologie à l'autonomie,
que era en realitat la transcripció d'un debat que en Cornelius
Castoriadis i en Daniel Cohn-Bendit havien fet amb un nombrós
grup d'estudiants a la Universitat de Lovaina, l'any 1980.
El fet de traduir el llibret em va permetre de familiaritzar-me una
miqueta amb aquell home i algunes de les seves idees.
En Manolo Prieto tenia contactes amb l'editorial Mascarón i
havia traduit dos llibres per a col·lecció "Macarón
Bolsillo": un d'en Boris Vian, Escritos pornográficos,
i un altre d'en Jean-Patrick Manchette, Nada.
Gràcies a aquell estrany encàrrec, vaig tenir l'oportunitat
de traduir el llibre per a aquella editorial ( la seu de la qual era
al carrer València nº 358 de Barcelona), que va desaparèixer
al cap d'uns mesos després d'haver publicat el llibret que feia
el número 12 de la col·lecció i mai no vaig cobrar
ni un duro per la feina. El premi va ser l'exercici de traducció,
de la qual mai no he estat massa orgullós, tol val a dir-ho!
Recordo que en Manolo va aconseguir portar-me'n uns quants exemplars,
dels quals en conservo ja només un a casa.
Ara, en l'ocasió de la mort de Castoriadis, he baixat el llibret
de la prestatgeria i l'he fullejat una estona, per rellegir-lo per enèsima
vegada.
I també pel fet de la seva mort, a manera d'homenatge, em permeto
de resumir aquí algunes de les seves idees, que considero interessants
en la mesura que ajuden a tenir clars alguns d'aquells conceptes que
jo anomeno "conceptes inefables" :
TEMA 1. Com funciona allò que anomenem " EL SISTEMA".
Per a Castoriadis, el Sistema, o la Societat Actual, tot i les seves
contradicccions i injustícies funciona i es manté perquè
aconsegueix crear l'adhesió de la gent a aquest estat de coses.
Adhesió activa i no mera passivitat, matisa ell, perquè
reconeix que el sistema capitalista se les apanya per satisfer majoritàriament
les necessitats que crea.
Aquesta adhesió és fruit del que ell anomena "la fabricació
social de l'individu".
La fabricació social de l'individu té dos aspectes característics:
per una banda, s'imbueix a cada persona des de la infància un
determinat tipus de relació de dependència respecte a
a un determinat tipus d'autoritat. Per altra banda, es crea a les persones
una série de necessitats tals que per a poder-les satisfer quedin
"atrapats" o "lligats" tota la vida.
"Los productos están ahí, los
almacenes a rebosar, sólo hace falta trabajar para poder comprarlos.
Si sois buenos y trabajais, ganareis más, trepareis en la escala
social, comprareis más, y así sucesivamente. La experiencia
histórica está ahí para demostrar que, salvo
algunas excepciones, esto funciona: empieza funcionando, se
produce, se trabaja, se compra, se consume y sigue funcionando..."
TEMA 2. ¿Es posible situar-se contra el Sistema?
Castoriadis parteix de la idea que el moviment ecologista és
l'alternativa a un sistema capitalista que té com a objetiu "l'expansió
il·limitada del domini racional" que no el satisfà i contra
el qual creu que cal lluitar.
Situar-se en una posició anti-sistema mentre es viu dins del
sistema, implica haver de fer una crítica tant del sistema com
una (auto)-crítica de les hipòtesis que es proposen com
alternatives a l'estat de coses del sistema.
Si el moviment ecologista és per a Castoridis una alternativa
al Sistema, és perquè predica una autonomia respecte del
model tècnico-productiu, cultural i social de la societat actual.
Però lúcidament analitzava els límits d'aquesta
alternativa:
"Plantejar el problema d'una nova socitat
equival a plantejar-se el problema d'una creació cultural extraordinària.
La pregunta que jo us faig és veiem al voltant nostre cap signe
premonitori d'aquest canvi, d'aquesta nova creació cultural."
No respon a la seva pregunta perquè no cal. No, no sembla que
la societat vagi majoritàriament per un camí diferent
al camí establert.
Castoriadis descarta una revolució que imposi als demés
les seves idees, i deixa a mans de la societat la responsabilitat de
canviar el seu destí.
"Nosotros mantenemos nuestra responsabilidad,
nuestro juicio, nuestro pensamiento y nustra accción, pero
también reconocemos sus límites, y eso significa dar
pelno contenido al fondo de la cuestión, o sea, una política
revolucionaria es hoy, ante todo, el reconocimiento de la autonomía
de las personas, dicho de otro modo, el reconocimiento de que la sociedad
es en sí misma la fuente última de creación institucional."
TEMA 3. L'individu, la llibertat i les religions.
"Lo que nosotros llamamos "el individuo"
es una creación social por debajo de la qual está
otra cosa, la "psiquis", que no es social".
"Por qué la historia europea es distinta
de las demás? Porque es la primera ruptura con la forma más
extendida, más absoluta y más sólida de heteronomía
en la historia, la heteronomía religiosa. Ya que ahora se
habla tanto de una "vuelta de la religión", y como esta tarde
hemos hablado de Irán y del Islam, voy a decir claramente
lo que pienso: tanto en la religión islámica como
en la religión cristiana o en la religión judía
hay algo que me horroriza profundamente: la proclamación
de la escalvitud mental y psíquica (aplausos). Dicho esto,
lucharé hasta la muerte si es preciso para que, si hay judíos,
puedan tener su sinagoga, si hay musulmanes, su mezquita, y si hay
cristianos su iglesia..."
______________________________
Bibliografia de Cornelius Castoriadis:
Em permeto de reproduir aquí la bibliografia esencial d'en
Castoriadis, copiada de l'article de Le Monde, com si fos la
meva part d'homenatge a la memòria d'un home que "sembla" que
intentava ser honest amb ell mateix i que "sembla" que no va acabar
de perdre una certa dosi d'utopia dins de les circumstàncies
de l'època anti-utòpica en què li tocà
de viure.
-
L'expériencie du mouvement ouvrier.
Coll. 10/18, 1974.
-
L'instituttion imaginaire de la société.
Seuil, 1975.
-
Capitalisme moderne et révolution,
Coll. 10/18, 1979.
-
Le contenu du socialisme.
Coll. 10/18, 1979.
-
La société française.
Coll. 10/18, 1979.
-
La société bureaucratique.
Bourgois, 1990.
-
Devant la guerre. 1. Les
Réalités. Fayard, 1981. deuxième édition
1982
-
De l'écologie à l'autonomie
(avec Daniel Cohn-Bendit). Seuil 1981. Una traducció
a l'espanyol d'aquest llibre: De
la ecología a la autonomía . Editorial
Mascarón. 1982. ISBN 84-85834-20-8. Traducció de
Sadurní Girona.
-
Le Régime social de la Russie.
Vent du Ch'min, 1982.
-
Les carrefours du labyrinthe. Seuil,
1982.
-
Les carrefours du labyrinthe.
2. Domaines de l'homme. Seuil 1986.
-
Les carrefours du labyrinthe.
3. Le Monde morcelé. Seuil 1990.
-
Les carrefours du labyrinthe.
4. La montée de l'Insignifiance. Seuil 1996.
-
Les carrefours du labyrinthe.
5. Fait et à faire. Seuil 1997.
________________
* Cava
Medecina de l'esperit i la carn. El nostre cava preferit, nosaltres
que hi entenem una miqueta per ser de Sant Sadurní d'Anoia,
és el cava "Quodlibet" :
El cava intel·ligent per a persones com vostè i, probablement,
un dels millors caves del món. Probablement.
________________
* Camp(s) / Champ(s)
"Le bonheur est dans les champs, cours-y
vite, cours-y vite"
Aquesta dita és d'aquelles que val la pena gravar al foc,
i sobre tot aplicar-la com més sovint millor, especialment
tots els Interneto-addictes, closcats de virtualitat, esclaus de teclats,
pantalles, fitxers i webs de tota mena.
________________
* Cerques (d'informació)
Vaig buscar d'on sortia l'expressió
"Vanitas Vanitatum" i em va dur a l'Eclesiastés. L'Eclesiastés
em va dur a Salomon (1033-930 AJ). Salomon i em va dur al Càntic
dels Càntics., i aquests a "Erotisme"...
Sí, sí, els camins de les enciclopèdies són
sorprenents.
Proveu vosaltres de fer aquest periple per
aquest camí de gran recorregut i disfruteu vosaltres també
d'aquells formosos paisatges de lletres, imatges, pols de prestatgeria
i de la petita vanitat d'aprendre cosetes distretes, tan inútils
com gratificants.
________________
* Citació de
les fonts
Hi ha un document semblant, en francès, a la web de la Universitat
quebequesa de Laval: Comment
citer un document électronique
Amdós document són segurament un punt de referència
obligat per a totes aquelles persones que vivim enmig de textos d'altri
i en traiem alguna cosa.
Cal ser respectuosos amb tot allò que d'altres han escrit.
I la millor manera de fer-ho és dir d'on hem tret què,
i qui ha escrit què.
* Cites
I. La cita que apareix a la portada de la
pàgina: "The way to being natural is sometimes quite artificial"
no preten ser cap oximoró poètic
ni amagar cap missatge trascendent. Era la frase de propaganda d'unes
mosques de pescar amb l'ham incorporat que es va inventar algun publicista
californià o potser el mateix amo d'una botiga d'esports. Des
d'aquí el felicitem per la feliç troballa filosòfica,
perquè pensem que si "non e vero, e ben trovato".
A més, és una d'aquelles frases que es deixa transformar
fàcilment en el títol d'un debat per a intel·lectuals
a la recerca de reptes. Els en demanariem possibles interpretacions
i/o alguns exemples que ho il·lustressin. Si algú s'hi
atreveix, endavant. I ja en ho faran saber.
II. Un aspecte curiós és la moda de les cites de frases
cèlebres i/o curioses i/o interessants, tant als llibres
com a Internet. Reflexionarem sobre el tema tot remuntant-nos als
xinesos, als grecs i als moralistes francesos del segle XVII.
___________
*
PETITA CRONOLOGIA DE CITES (no totes entre cometes) (Autor:
Pep Pelfort)
1968:"Quan l'extraordinari es torna quotidià, hi ha la revolució"
Fidel Castro
1978: Això no és la revolució, és el
sexe.
1988: En temps de Sida ja no és el sexe, és la televisió
1998: A l'aldea global del nou desordre, això és
internet
2001:"Daisy..."diu l'ordinador idiotitzat segons Kubrick amb Homer
a l'espai
Autor: Pep Pelfort (Date:
Tue, 19 Oct 1999 02:43:07 +0200)
________________
*
Cometes / Comillas / Guillemets / Quotation
marks
Un gran invent. Aquest signe ortogràfic és
un dels senyals clars que, si bé és veritat que venim
del "mono", s'ha evolucionat força ... Permeten
de donar a qualsevol paraula o expressió un sentit especial,
metafòric, sinecdòtic o metonímic, que matisa
o modifica el seu sentit més corrent, linial o pedestre.
El gran truc de les cometes consisteix en amagar aquell
sentit afegit que generalment es vol donar a la paraula despullada
de cometes, i així es converteixen en un "picar l'ullet" juganer
o complicitós de l'escriptor al seus lectors : "endevina-ho
si pots" és el que venen a dir, la jugada de l'esfinx, vaja...
Però no acaba aquí la gràcia que
ténen les cometes, va més lluny, molt més lluny
... La gràcia de veritat és que
permeten de crear sentit, convertint-se
així en un recurs inventiu de primer
ordre. Quan no sapigueu com dir-ho, poseu-hi cometes i ja ho
teniu. A mi m'agrada el jazz, però no
sé pas on s'acaba el jazz i comença un altre gènere.
Per a mi, si canten ... és una cançó. Si no canten
... és "jazz", de manera que tot allò que jo vull que
sigui jazz o bé és jazz o bé és "jazz".
M'explico? Si t'està bé, bé, i si no t'agrada...
posa-t'hi fulles !Ja és molt poder fer això, oi?
Forma part de la petita llista de Llibertats amb majúscules
i sense cometes que tenim a mà.
Més enllà encara:
Així com les llengues escrites disposen d'aquesta eina fabulosa,
les llengües parlades, per desgràcia, en manquen. I aquesta
mancança és la mare de totes les guerres: molts malentesos;
moltes baralles; un nombre considerable de putades que ens gasta
la vida quotidiana i algun que altre crim són deguts a la
inexistència de cometes verbals.
Em tenta la idea d'inventar-les o, com a mínim,
de digressionar sobre la dificultat
d'inventar-les. Us passo "gratis" la idea, per
si la voleu aprofitar i avançar-vos al meu invent.
*** TIPOLOGIA
DE LES COMETES (sic!)
Per demostrar que no us enganyo quand dic que les cometes tenen
més suc del que sembla, us cito una funció ben particular
d'utilització que he trobat a la web de Kris Peeters
"KRIS PEETERS (UNIVERSITE D'ANVERS -
UFSIA)
Conceptions et critériologies
post-genettiennes de la focalisation (II) Un essai de synthèse
critique
Au seuil de ce travail, il nous est très
agréable de remercier vivement M. Jan Herman (KU Leuven),
sans qui la rédaction et la publication de ce texte auraient
été impensables. Nous avons choisi de marquer à
l'aide des symboles '«' et '»' les citations et les
mots qui ne nous appartiennent pas. Les guillemets s'utiliseront
au contraire afin de caractériser tel terme suscitant notre
désaccord ou notre réserve, mais conservé par
simple concession à l'usage ou par manque d'un mot plus approprié.
Les italiques, en dernier lieu, nous serviront à la mise
en relief. "
Kris ens recorda així que no només
hi ha un tipus de cometes significatives sinó que n'hi ha,
com a mínim alguna més i, sense saber-ho, ella ens ha
donat la idea d'establir una Tipologia de les
cometes © Sadurní Girona (27.04.1998) que,
juntament amb la Teoria dels conceptes inefables
© Sadurní Girona (??/??/200?), es convertiran
algun dia en una aportació original de l'autor d'aquestes línies
a la (encara apòcrifa) Nova Semàntica
del 3er Mil·leni .
Heus aquí un esborranys de la tipologia que anirem
dissenyant:
-
Unes cometes per a fer cites textuals d'altres
persones i que ens agrada de denominar cometes
citadores.
-
unes altres per a "significar desacord o reserva"
en relació amb un terme existent, que per fer honor a algú
que s'ho mereix denominem cometes Kris.
-
Unes altres, encara pendents d'un bon dissenyador
que les dissenyarà ... i que servirien per a indicar "ironia"
tot deixant intacte la polisèmia
indefinida del terme: són les cometes
ironianes.
-
Unes altres, pendents de dissenyador que les
dissenyarà i de l'encert d'en Sadurní per definir-les:
les cometes verbals.
-
Finalment, les cometes
que nosaltres anomenem cometes esfínxiques,
que com el seu nom (-esfinx-enigma-)
indica i nosaltres hem explicat més amunt, introdueixen
en el mot un sentit afegit indeterminat que apel·la a la
imaginació del lector per què l'esbrini si pot o,
si no, li posi el sentit que vulgui. La utilització
de cometes esfínxiques és una implementació
d'un dels conceptes inefables que definim en algun lloc d'aquest
mateix diccionari: una implementació de trangressió
metagriceana.
A manera de conclusió provisional:
Conseqüències semàntico-comunicatives
d'aquesta tipologia de les cometes: aventatges i inconvenients.
(Continuarà)
________________
*
Conceptes inefables (Teoria dels --)
© Sadurní Girona (27.4.1998-200?).
Cometes, Conceptes, Cognoscivitat, Comunicació... Si les
entrades sota la C d'aquest diccionari us resulten una mica espesses,
us adonareu que no és culpa meva...
Tal com promet el títol, això és una primícia.
Bé de fet ho és mirar de fer-ho. Fora tot un repte descriure'ls
i encara més definir-los. Provarem de fer-ho i farem el que
podrem.
Com haureu endevinat, aquí tota la importància de
l'assumpte rau en l'adjectiu, i tot el "morbo" en l'oximorònica
contradicció aparent dels termes, atès que un concepte,
per ser-ho, sembla que s'ha de deixar definir, explicar, descriure
...
En efecte, n'hi ha alguns que es rebel·len a la norma. I
són aquests, precisament, els que més ens interessen.
A voltres també?
No us puc amagar que no sé ben bé per on començar
... que és una manera de dir que no sé on vaig amb tot
això.
Impossibilitat comunicativa segmental
(una *imcoseg fem. sing.)
Es la incapacitat d'expressió que sent una persona quan,
en llegir els propòsits d'una altra persona, voldria contestar
o interaccionar a nivell de les sensacions que experimenta en llegir-ho.
A tots us haurà passat que llegint un llibre heu topat amb
una paraula , frase o paràgraf que us han impactat. Ho rellegiu
una i una altra vegada i decidiu que allò és important,
que allò és meravellós, que allò us interessa,
us omple, us emociona...
Us venen ganes de comentar-ho de parlar-ne amb algú, segurament
primer que res amb l'autor i li voldrieu dir que allò per a
vosaltres és consistent, és motiu de gaudi, us ha emocionat
... però davant no hi ha ningú. L'autor no hi és
... i ni que hi fos... ni que coneguem la seva adreça i li
puguéssim enviar una carta ... Podría ell o ella entendre
els motius pels quals a vosaltres us ha interessat justament aquell
troç i no un altre?
Hi ha qui es conforma amb la recreació de l'emoció
i no necessita reaccionar respecte a l'objete causant de l'emoció.
En canvi, hi ha qui sent la necessitat d'interaccionar amb el responsable
de l'emoció, però no ho implementa perquè l'esforç
que això suposaria en termes de quantitat d'expressió
i de temps invertit ho fan impossible.
Voldria però no pot ... hauria d'escriure una carta, un llarg
article o tot un llibre sencer per aconseguir expressar l'emoció
complexa viscuda ... I el fet és que no existeix cap concepte
occidental (que sapiguem) al nostre abast per expressar el fenòmen.
El resultat acostuma a ser només el silenci ... el no res.
El fet que no s'expliciti mai aquesta reacció porta al no res
... Un no res que es podria evitar. Com?
Si fossim capaços de contestar o d'afegir "impossibilitat
comunicativa segmental", *imcoseg,
a qualsevol segment comunicatiu escrit o parlat que ens ha provocat
una reacció emocional forta, així l'autor o l'interlocutor
sabria com a mínim que hi ha algú que té pendent
una interactivitat, una reacció a la seva comunicació
però que el lector o l'interlocutor no la manifesta per manca
de temps o de capacitat per a expressar-se, i si escrivim en relació
a les paraules d'un altre, un tercer lector, el que llegís
les nostres paraules, sabria almenys que aquella icona verbal, *imcoseg,
indica que allà hi ha potencialment tot un altre article a
escriure, tot un altre assaig a desenvolupar, tota una potencial novel·la
a inventar.
En un article o una carta n'hi hauria prou amb afegir uns numerets
corresponents a tantes imcosegs com vegades s'hagués produit
el fenòmen durant la lectura.
Això, que fóra perfectament vàlid i relativament
fàcil d'implementar (independentment del caos que es produís
abans d'acostumar-nos-hi) en el camp de la comunicació escrita,
es complica enormement en el camp de la comunicació verbal
entre dos o més interlocutors. Caldria un nou aprenentatge
d'agilitat mental per a ser capaços de conservar en la memòria
les paraules que provoquen la nostra imcoseg a fi de poder
Com que les icones verbals no haurien d'interrompre el flux de la
conversa n'hi hauria prou amb precisar si s'ha produit alguna imcoseg
digna del seu nom o no.
Atenció, senyors universitaris de tot el món ...
no endevineu que aquí hi ha una pista de recerca que dona per
escriure fins l'any 2050 com a mínim?
Transgressió metagriceana
(en el nostre metallenguatge una *transmetagrice
fem. sing.)
Legint i mirant d'entendre tot el que es diu
sobre el concepte griceà (de
Herbert Paul Grice 1913-1988) de "conversational implicature",
se m'ha fet una mica de llum ... I m'ha semblat que, efectivament,
algú ja fa temps va posar en solfa científica allò
que tanta gent imaginava o intuía ... : que en el llenguatge
el que realment és complicat és el significat perquè
el significat és una barreja de significats, una part dels
quals estan formats per elements intangibles com són les intencions
i les segones intencions. I que les intencions i les segones
intencions que acompanyen (o s'amaguen) darrere les nostres paraules
són la font de mals entesos i de millions de llibres que intenten
(en va) explicar els problemes de la comunicació entre persones.
Caldrà esperar la realització material de l'utòpic
somni de connectar directament els cervells humans per poder entendre
*totalment* el que sovint ens dient i mai no acabem d'entendre.
Ja fora molt que la ciència aconseguís arribar a un
pas intermig : inventar una màquina (;-) capaç de passar
a escrit tot el que pensem o imaginem en l'ordre en que ho pensem
...
Suposo que és una mica cosa de ciència ficció,
però tal com han anat evolucionant les ciències que
s'ocupen del cervell , la intelligència, l'esperit ... i tutti
quanti .... potser no és cap tonteria imaginar-ho. ... M'ha
semblat llegir que ja hi ha gent que hi treballa.
Posar ordre a la complexitat d'una seqüència d'aquest
tipus, obtinguda després d'haver decidit connectar-se a la
màquina, i eliminar-ne la part considerada redundant o supèrflua
podria portar molt de temps, però això no fóra
cap problema ... l'important fóra poder posseir i disposar
d' una matèria bruta sobre la qual poder reflexionar amb calma
sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre conscient i el nostre insconscient
... i si s'escaigués, poder-ho comunicar a d'altres (en brut
o ja filtrat i reordenat, de manera que fos més intel·ligible
al demés ...)
Acabo pensant que potser no val la pena invertir anys i anys llegint
llibres sobre teoria cognitiva i filosofia del llenguatge per arribar
a una conclusió tan minsa i pobra com la d'haver d'acceptar
la impossibilitat de senzillar la complexitat. Tot i que intentar
fer-ho és l'única cosa que podem fer.
Si darrere d'una paraula o frase s'hi pot amagar no una sinó
vàries intencions i diversos referents, fem un petit càlcul
matemàtic del que es pot amagar darrere d'un article o d'un
comunicat polític!
Que dos només s'entenen (és un dir) si es volen entendre,
ja ho devien haver dit els xinesos, oi? Llavors, com és que
de 1957 fins al 1986 Grice va anar donant voltes i voltes a les seves
genials idees primigènies, seminals i senzilles ?
Però encara costa més d'entendre
que del seu treball hagin sortit tantes tones i tones de llibres i
que en vagin sortint centenars de milers d'articles, missatges, rèpliques
i contrarèpliques...
Quines són aquestes idees griceanes?
1. que darrera el que diu A s'hi amaga la intenció i els
multicontextos (gestuals, posicionals, temporals, tonals, sintaxicosemàntics,
etc...) del que diu quan ho diu,
2. que darrera del que diu A s'hi amaga allò que imagina
que B comprendrà quan ho digui tal com ho ha dit.
3. que darrere el que diu A hi ha tot un llarg etc. que no ha sortit
de la seva boca però que ha continuat rumiant mentre veia que
B s'estranyava que A digués el que deia.
4. que B potser ni tans sols escolta A perquè està
pensant en altres coses
5. que suposant que B escolti A és impossible que entengui
al 100% el que A diu, perquè els referents conceptuals de A
i B són necessàriament i irrevocablement diferents.
Sobre els referents conceptuals cal precisar el següent: d'una
banda hi ha el que cadascú de A i B entenen i signifiquen quan
utilitzen tal o qual paraula-frase (per exemple amor, llibertat o
satisfacció) i el nombre de conceptes que pot utilitzar A i
que B desconeix completament i viceversa. Així, a mi se'm fa
impossible entendre els arguments i raonaments dels especislistes
cognitius perquè més d'un 90% del seu metallenguatge
m'és completament desconegut.
La combinatòria d'elements que fan que la comunicació
sigui necessàriament divergent és gairebé infinita!
Això ho sap un estudiant de combinatòria de l'ensenyament
secundari!
Jo insisteixo doncs que aquest no és el bon camí de
l'anàlisi i m'esparvera força llegir missatges com els
que rebo de la llista FLN (Figurative Language Network) on
una simple frase desencadena una allau de runa i brossa metallenguatgesca.
Sender: "FLN (Figurative Language Network)"
<FLN@JISCMAIL.AC.UK>
From: Brigitte Nerlich <Brigitte.Nerlich@NOTTINGHAM.AC.UK>
Subject: Just for fun
Content-Type: text/plain; charset=US-ASCII
Content-Disposition: inline
I collected a lovely metonymy recently - at least I believe it is.
A
friend of mine had received a solar-powered little fountain for
the
garden from his mother. It only works when the sun shines fully
onto the
solar panel - there are no batteries to store the energy from the
sun.
So, once in a while he rings his elderly mum holds the phone towards
the
fountain and says to her: "Listen to the sunshine".
Brigite
-------------------------------------------------------
Dr Brigitte Nerlich
Research Officer
Si de "Listen to the sunshine" en
poden sortir gairebé 1000 línies de misatges electrònics,
em pregunto quins comentaris haurien de sortir proporcionalment dels
articles sencers que es troben a la web Zmag.org
, per exemple.
Brigitte envia el missatge amb el títol "Just for fun".
Zmag.org que s'autoanomena "una comunitat de gent compromesa
amb el canvi social" no està per bromes...
Aquí s'imposa citar una part de l'article de John Pilger:
Our Writer's Failure
John Pilger New Statesman July 26, 2002
( ...)those with the privilege of a public
platform have both a moral and an intellectual duty to stop wringing
their hands and speak out. When that great voice of freedom, Desmond
Tutu, recently called for a boycott on Israel, he drew the parallel
with apartheid South Africa and the boycott that helped defeat it.
As if addressing himself to inert liberals
who find "glib" the commitment of others, he quoted Martin
Luther King: "Our lives begin to end the day we become silent
about things that matter."
No crec que digui cap barbaritat afirmant que és immoral
que centenars o milers d'intel·lectuals i universitaris arreu
del món, per més estudiosos i experts que es pretenguir
ser en ciències cognitives es dediquin a buscar el sentit que
s'amaga darrere "You are the cream on my coffee" o "Listen
to the sunshine" , o a imaginar el mapa mental del "utterer"
que diu una cosa semblant ... mentre arreu del món la gent
mor de fam, de guerres o pateix injustícia ...
Alguna cosa va massa malament en aquest món del segle XXI.
Satisfet com estic de la digressió que m'he permès
perquè el cap m'ho demanava, me'n torno al punt on era abans
per recuperar el fil argumental...
Una transmetagrice fora doncs qualsevol
exemple de trencament voluntari o involuntari del principi de cooperació
Griceana :
"Make your conversational contribution such
as is required, at the stage at which it occurs, by the accepted
purpose or direction of the talk exchange in which you are engaged''
i de les normes, màximes o estratègies -segons J L
Speranza- que presuposen:
Strategy 1: make your contribution as informative as is required
(for the
current purposes of the exchange)
Strategy 2: do not make your contribution more informative than
is required
Strategy 3: do not say what you believe to be false
Strategy 4: do not say that for which you lack adequate evidence
Strategy 5: be relevant
Strategy 6: avoid obscurity of expression
Strategy 7: avoid ambiguity
Strategy 8: be brief (avoid unnecessary prolixity) (sic)
Strategy 9: be orderly
Strategy 10: frame whatever you say in the form most suitable
for any reply
that would be regarded as appropriate, or facilitate in your form
of
expression the appropriate reply.
No , no, i no !!! Que no!. A nivell de comunicació es tracta
justament de fer tot el contrari, o com a mínim mirar de transgredir
el màxim nombre de les estratègies llistades més
amunt excepte la tercera: L'única cosa que cal fer és
respectar la veritat i no dir mentides...
Es tracta d'utilitzar el màxim nombre de neologismes, recursos
ortogràfics nous, cometes esfínxiques, d'ambiguïtat
i d'ironies vàries, i d'amagar fins a un segon o tercer nivell
de complexitat tot el que diem o escrivim, intentant en la mesura
que sigui possible mantenir un cert grau de comunicació. ;-)
Però be, si es trenca, que es trenqui ! ;-) Hi ha un munt d'articlers
de la premsa arreu del món que això ho tenen ben après
i ho apliquen força bé. Diderot ja ho feia al segle
XVIII. Paco Umbral n'ha tret una part de la seva fama. Roland Barthes
també. Walter Lewino ho aplica en alguna de les seves obres.
Al cap i a la fi, en matèria de intercomunicació ...
n'hi ha prou que tot plegat es regeixi pels principis de
1. Digues el que vulguis i com vulguis (cadascú recullirà
el que hagi sembrat) i
2. Enten-ho si pots i interpreta-ho com sàpigues
Doncs això mateix. Amén
(Continuarà, segur ...)
________________
* Contradiccions
Una de les contradiccions (no sabem ben bé
si real o aparent) que més ens va preocupar durant uns anys
i encara ens persegueix de vegades és la que s'estableix en
posar en contacte dues grans frases, carregades les dues de massa
raó:
La primera: "Qui vol, pot" o " Voler és poder"
i que en francès es diu de la mateixa manera,
afegint només, però sobre tot, el matís
de "a condició de voler-ho realment"
La segona: "A manos de su antojo el tonto muere",
que apareix en alguna pàgina de
Juan de Mairena d'Antonio Machado.
Intentarem decidir si hi ha contradicció o
no entre aquestes dues veritats, i raonar per quina de les dues valdria
més la pena decantar-se ... si calgués fer-ho en un
moment determinat.
Reconeixereu, espero, que no ens ho posem gens fàcil!
;-)
De contradiccions n'hi ha tantes, que no acabaríem
mai de llistar-les totes. Tanmateix, n'hi ha una d'extremadament subtil,
que sembla no voler ser-ho, però ho és!
Com? Ondia! No hi havíem pensat,
no ... Caldrà pensar-hi ... i dir-hi alguna cosa, oi?
En què quedem, la paciència és una virtut
o una "desgràcia"? Au, decidiu-ho vosaltres ...
________________
* Creativitat
/ Crear
Mentre es cou l'entrada, llegiu a la "R" d'aquest
dicofilopersiflex l'apartat Revolució.
Per ara només en direm que a nosaltres ens
agrada distingir la creativitat en minúscules de la Creativitat
en majúscules.
D'aquesta darrera, de la grossa i gruixuda, en parlarem
menys per què ens sembla una cosa una mica més llunyana,
poc a l'abast de les nostres possibilitats, i sobre tot perquè
ja està tot molt ben dit a la seu web: Creativity
Home Page (Una mina! Una de les pàgines a endur-se a l'illa
deserta ;-))
En canvi, de la creativitat petitona n'estem enamorats
i ens atrevirem a dir-ne quatre cosetes.
Per dir-ho d'alguna manera, del que volem parlar
és de la diferència qualitativa
entre qui escriu un llibre i qui el llegeix, entre qui pinta i qui
mira la pintura, entre qui toca la guitarra i qui compra el CD, entre
qui cuina i qui es menja el plat, entre l'actor i l'espectador ...
De les moltes maneres que hi ha per dividir el món
en categories, hi ha la divisió entre els creatius i els passius.
Nosaltres, que sóm més aviat del grup
dels passius, ens sentim seduits pel model que representa grup dels
creatius i els tenim força enveja.
Val a dir que una de les nostres fantasies persistents
és que ens hi acostem una mica, per seguir-los les petjades
i gaudir així de la il·lusió de ser-ho nosaltres
també una miqueta, de creatius ... Què faríem
sense la il·lusió!
Ho desenvoluparem tan "creativament" com siguem capaços
de fer-ho ;-)
COSES QUE QUEDEN PER FER
________________
* Cultura
Un dels millors textos que he llegit sobre el tema de la cultura
és un article de John Casey titolat "Culture in contention"
publicat pel diari "The Sunday Times" el 13 de març del 1994
(pp 8 a 10).
L'article comença així:
"Why is the word "culture the most contested in the language? The
truth is that none of us quite understands what we mean by culture.
Yet it is an idea over which passions run high" (...)
(continuarà)
-
________________
-
|
