Manual d'autodefensa
Per a caos simpàtic
per Víctor Sunyol 
 

Sempre ens han educat per obeir i ajudar a crear estabilitat, armonia i ordre en la societat. En algun llibre s'hauria de dir que estabilitat, armonia i ordre són formes de control social i de manteniment de l'status del poder, i que el convé és alterar aquesta armonia de manera que el caos simpàtic posi en qüestió el poder i inestabilitzi la societat, que és al cap i a la fi la manera més clara d'encarar el personal a la realitat i ajudar a veure la cara real del món i de com funciona. 

Aquest llibre ja està escrit (i molts més d'un). Però en trobo a faltar un que doni consells de com ajudar a crear aquest caos de manera que sigui evident i que tampoc sigui excessivament dur o cruel (o perillós) per un mateix i els que l'envolten. Una mena de "caos simpàtic" però que posi en evidència que això que en diem "ordre" o "armonia" , malgrat les aparences, no és un benefici pels ciutadans sinó que ho és pel poder.  
Consells com, per esemple, els que segueixen: 

Subleveu la gent que fa cua, sembreu-hi disgust, altereu l'estoicisme dels qui esperen.  
Remugueu, dieu en veu alta que "no hi ha dret que ens facin esperar tant", que  "és immoral i inhumá", argumenteu que hiha altres maneres d'organitzar les coses ... 
Feu que una cua de xais es converteixi en un estol de llops. 

Si us trobeu en un embús de cotxes, toqueu el clàxon de seguida, sembreu el descontrol. 
Ajedeu a fer l'embús més gran deixant una bona distància entre el vostyre cotxe i el de devant, esperant una bona estona abans d'avançar cada trosset, fent se us cali el cotxe, deixant passar tots els peatons (cosa que, a més s'ha de fer sempre, és clar!), cedint el pas als cotxes que volen entrar al carril, aprofitant les parades per fer feinetes (revisar el neteja-parabrises, netejar els fars, posar bé l'antena o d'altres que se us acudeixin), demanant adreces a algun peató (sobretot a aquells que es veu clar que tardaran molt a explicar-vos-les) ... Mil activitats que us faran més agradable la cua i la faran molt més vital, histèrica i sorollosa. 

I és que les coses solen funcionar perquè els usuaris fan molt més del que és estrictamenrt el seu deure i la seva obligació. les coses funcionen perquè els usuaris hi posen el coll, ja que són els primers interessats en el seu funcionament... 

Doncs a partir d'ara, que s'acabi!  
Es tracta de no fer res més del que és obligat. Serà dur perquè sovint no aconseguirem el que voldríem, però la jugada és clara: les administracions, les empreses, els qui són a dalt confien que nosaltres, per la part que ens toca, ens esforçarem més del que és exigible en fer que tot funcioni, i per això no els preocupa que les coses funcionin malament, perquè l'usuari suplei les mancances. 

Doncs perquè les coses funcionini bé sense que els usuaris ens hi haguem d'escarrassar, es tracta de no fer res més del que és de llei, i així, davant de l'evidència del caos real, potser el responsable hi posarà remei. Que ens informin directment de toto, que ens facin ells les fotocòpies, que ens telefonin ells a noisaltres i no pas nosaltres a ells, que vinguin a cobrar en lloc d'anar a pagar nosaltres, que ens omplin els formularis si cal. Si ens fan esperar massa, marxem, deixant constància que a l'hora prevista hi érem ... Ah! i si ens sentim desatesos, denunciem-ho. Hi ha mil canals.

Són només tres exemples de crear el caos simpàtic.
Un caos que a la llarga serà positiu: A la larga es procurarà que no hi hagi cues als llocs, s'ordenarà millor la circulació del nostre poble o de la nostra ciutat, i les oficines, empreses o administracions es posaran més al nostre servei que al seu propi. A la larga, això sí. Però, de passada, mestrestant en haurem divertit una mica.