E
* Educar
Després de la lectura del llibre de Fernando Savater, El valor de educar, crec que he aprés algunes coses noves, realment vàlides i positives.
Crec també que és una lectura a recomanar a tothom. Gairebé no deixa marge per discrepar de res del que diu. La seva obra és un tresor i una reserva d'optimisme on més d'una generació de professors podrà trobar un horitzó de referència.
Algunes de les coses que vaig llegir em van
servir per decidir-me a escriure, una mica agoseradement, l'apartat "Aprendre
i Ensenyar" d'aquesta seu.
* Empatia
O l'art de saber-se posar en la pell d'un/a altre/a.
Nosaltres sentim per l'empatia una verdadera admiració i és precisament aquesta atracció fatal la que ens permet de garantir que tard o d'hora ens explicarem profusament "là-dessus"...
Ens fa molta il·lusió lligar-ho amb un altre
concepte igualment interessant: el concepte de la
identificació, que creiem haver après, o com a mínim entès a la nostra
manera a través des assajos de Georges Poulet : Études
sur le temps humain 1 (Plon. Coll. 10/18. 1972).
* Enquestes
La nostra animadversió
general per les enquestes sembla ser un sentiment compartit per altres
persones, que a més, saben com respondre als atacs dels depredadors en
les selves d'asfalt.
Vejeu l'apartat "Des-enquestem"
del Manual d'Autodefensa.
* Erotisme
Sí, també forma part del nostre
diccionari personal. I tenim alguna cosa a dir sobre le tema.
Potser no serà nova (ja hem dit que està gairebé tot dit), però direm
"la nostra".
_____________
* Escola ideal
Amb l'amic Juan del Rey, vam dur a terme un intercanvi telemàtic entre vuit instituts d'arreu del món i en va sortir el projecte internacional bilingüe (francès i espanyol) "L'école idéale/ la escuela ideal".
El resultat
el podeu consultar
en línea o bé descarregar en forma
de fitxer .zip. Una vegada descompactat, podeu
entrar-hi a través del fitexer ideal.htm.
Hi ha disponible també un
article en format "word" compactat en forma de fitxer .zip
que resumeix els aspectes més significatius del projecte.
Fou una
experiència molt gratificant que ens va ajudar també a aprendre un munt
d'aspectes sobre telemàtica educativa.
Escriure / Escriptura
El 1997 va ser a Catalunya i a la galàxia literària, l'any Josep Pla.
Una de les obres que es van difondre pels mitjans de comunicació, de manera interessada, per promoure la figura i l'obra de l'autor fou: El que hem menjat.
Aquest títol em va fer pensar
que, molt abans de l'any Pla, a mi se m'havia acudit la possibilitat d'escriure
un llibre (i encara només és una idea) sobre "El
què hem llegit"
i un altre sobre
El què hem escrit".
Tot i que l'èxit dels dos llibres -cas que mai s'arribessin a escriure- no estaria garantit en absolut, el fet d'haver trobat els títols ja convidava a posar-se a escriure, oi?
Em va semblar haver trobat la mare de totes les idees. Ni fóra molt original ni fóra gens comercial, pero aconseguiria no haver de lluitar contra els problemes tècnics de la ficció. Victòria pírrica!
Tampoc no fóra una autobiografia ni un diari íntim, recurs que cal defugir com de la pesta, sinó que en reflexionar sobre les lectures personals i explicar els moments de joia, de sorpresa o de desencís viscuts gràcies als llibres de la meva vida, només hauria de tenir cura de l'expressió: l'argument ja el tenia.
Pel que fa al format, per què no
utilitzar "la pàgina web"?
Potser fins i tot acabaria sent un dels pioners d'un nou estil d'escriptor:
L'escriptor que s'autopublica i s'autocorregeix a mida que va escrivint
prometeicament el seu "llibre" electrònic. Quina
idea! Entre originalitat i collonada, oi?
Sigui com sigui ... Pensat i fet.
Començat a fer, vaja, per ser més precisos. I heus-ho aquí ...
Tot i que avança molt a poc a poc
perquè escriure és difícil!
La dificultat d'escriure
La dificultat d'escriure sembla
que rau en un doble problema: un problema de tècnica i un problema de
mètode i voluntat ...
Mètode i voluntat
Si l'escriptor potencial és capaç de destinar una part de la vida diària a l'escriptura, tard o d'hora arribarà a convertir-se en un escriptor "real" (no forçosament d'èxit, és clar, ni forçosament editable en paper de llibre). Algú, en comptes de mètode, potser parlaria de "fe", fe en allò que un escriu per a si mateix però amb la secreta esperança que serà llegit per d'altres.
Graham Greene, en una de les seves grans obres The end of the affair posa en boca del seu personatge Maurice Bendrix aquestes paraules que resumeixen perfectament la condició de l'escriptor:
"When young, one builds up habits of work that one believes will last a lifetime and withstand any catastrophe.
Over twenty years I have probably averaged five hundred words a day for five days a week. I can produce a novel in a year and that allows time for revision and the correction of the typescript. I have been always very methodical and when my quota of work is done, I break off even in the middle of a scene. (...)
When I was young not even a love affair would alter my schedule. (...)
I was keen only for my desk, my sheet of paper, that quota of words dripping slowly, methodically, from the pen."
(The end of the affair. Book One. Chapter 6)
No cal ser gaire perspicaç per imaginar
que Maurice Bendrix, que és novel·lista en la novel·la, és el mateix Greene
explicant el gran "truc" del seu ofici d'escriptor:
no deixar que res ni ningú (ni tan sols un asumpte amorós, deia ell) li
trenqués el ritme de treball que s'havia autoimposat!
Si l'escriptor potencial és la persona
que decideix escriure un conte o una història com el fruit d'una lectura,
d'un estat d'ànim, d'una situació personal d'eufòria o de depressió
... - i sembla ser un cas molt freqüent -, tard o d'hora ho acaba deixant
...
Com a molt en surten fulls esporàdics sense conseqüència i només en casos
molt especials alguna obreta d'èxit.
De fet, l'escriptura és, en metàfora
d'en Vargas LLosa, una tènia o solitària amb la qui hom se sent condemnat
a conviure cada moment del dia.
L'escriptura, o és una "malaltia crònica" o no és.
Tècnica
Quant a la tècnica, sembla que es pot anar aprenent mica en mica, diuen els entesos: llegint molta literatura i llegint molta teoria sobre l'escriptura, estimant els mots i estant enamorat dels diccionaris, aconseguint un domini relativament acceptable de la llengua en la que hom es vulgui expressar...
Mètode i tècnica. Cap dels dos NO ÉS un "enemic petit", però potser el més petit de tots, si fos a triar, fóra aquest darrer.
Sense tècnica, o amb una tècnica grollera, es pot encara aspirar ser "escriptor". Segurament en surt llavors un escriptoret de tercera o quarta fila, com n'hi ha tants, però escriptor al cap i a la fi.
En canvi, sense voluntat i perseverància en l'escriptura, de cap manera! No hi ha res a fer! No en pot sortir mai un escriptor, ni bo ni dolent!
I ni de voluntat ni de perseverància, malhauradament, no en venen enlloc!
Ho dic amb la tristor que em provoca saber que, d'escriptor de veritat potser no en seré mai, i m'hauré de conformar amb el somni d'arribar a ser-ho, assumint amb recança la meva condició d'etern somiador i de productor d'escrits "esporàdics".
Això és l'únic que tinc per ara, alguns escrits esporàdics, mentre segueixo esforçant-me en dominar l'esperit i la carn per aconseguir trobar el mètode, enfortir la voluntat, i aprendre a saber redactar "la meva novel·la".
Si has arribat fins aquí sense fer "zapping" de pàgina web, segur que -poc o molt- et pot interessar el que trobaràs si cliques algunes de les entrades d'aquest diccionari.
Escriptura (Taller d' ...)
Taller literari de l'Eco de Sitges. Octubre-desembre 1993.
* Espionatge, espies
Qui més qui menys ha vist alguna vegada una pel·lícula "d'espies" al cinema o a la televisió, i com que el cinema crea "càtedra" en matèria d'imaginari col·lectiu, és difícil d'imaginar l'espionatge i els espies sense acció, robatori de documents de caixes fortes, pistoles, gabardines i barrets.
No fa gaire, un programa informàtic anomenat "Secret Agent", que permet de llegir en local pàgines web a partir del caché del disc dur, triava com a logo una icona de l'home del barret i engabardinat!
Però tot i que aquesta imatge tòpica està molt extesa, segurament falseja la realitat del veritable món de l'espionatge. Jo no puc vanagloria-me de saber-ne gaire, però puc dir que m'interessa el tema i he llegit quatre cosetes que m'han fet pensar i d'aquí ve que prefereixi parlar d'uns quants perfils que estan bastant allunyats del tòpic esmentat.
- Una de les imatges originals de l'espionatge és la que es presenta en la pel·lícula "Els 3 dies del Condor".
Un jove Robert Redford, que encarna el paper d' un agent de la Companyia, té com a feina la lectura de llibres a la recerca de ficcions versemblants que puguin inspirar accions d'intel·ligència en la vida real.
En un llibre de procedència remota i editat a Veneçuela, el protagonista llegeix el guió-ficció d'una invasió militar d'una regió de l'Orient Mitjà per assegurar el subministrament de petroli i per extensió preservar els interessos vitals dels Estats Units i del món occidental.
En comunicar-ho als seus superiors, aquells decideixen d'assessinar-lo perquè, en realitat, i sense saber-ho, ha descobert un ultra-secret d'Estat. En la ficció de la pel·lícula, la realitat supera la ficció i, efectivament, els EEUU treballent en la hipòtesi de la invasió que narra el llibre llegit.
Com si es tractés d'una premonició, la pel·lícula anunciava "La Guerra del Golf" amb molts anys d'antel·lació, i d'aquí que s'hagi convertit en un clàssic que les televisions de tot el món poden anar emetent de tant en tant, sense que la moral de la faula perdi ni una gota d'actualitat.
- L'anterior imatge de l'espionatge i els seus sempre sofisticats camins es complementa perfectament amb una altra que s'exposa en el llibre El sastre de Panamà, de John le Carré.
El personatge Harry Pendel, fabrica informació "vital" en la intimitat del seu despatx a partir de la informació obtinguda ens els seus contactes socials.
La novel·la introdueix dos factors claus del món de l'espionatge: l'escolta i la fabricació d'informació.
El control realitzat sobre la vida privada de les persones
amb finalitats de control polític. L'exemple de la Stassi de l'alemanya
de l'Est. La raó d'Estat com excusa i justificació de les clavegueres
del poder.
Si aquest tipus d'espionatge ens repugna, vist de la perspectiva actual,
una vegada desparegut aquell món de dictadura comunista, no és menys cert
que en les democràcies occidentals el fenòmen també es reprodueix, només
que en una escala més selectiva i menys terrorífica.
Les fitxes i els dossiers ... haver-ne n'hi ha. I molts més dels que ens pensem. De fet, el projecte "Echelon" que es pot llegir a Internet demostra que un "Big Brother" de segona generació funciona efectivament i duu a terme un control sobre les comunicacions a escala plantària.
Un dels exemples més patètics d'aquest tipus d'espionatge és el que han hagut de patir darrerament persones com en Pedro J. Ramírez, director del diari El Mundo, a Espanya, i Bill Clinton, president dels Estats Units, a nord-amèrica.
El primer va ser filmat per una càmera dins d'un armari durant diverses sessions eròtico-sexuals per poder-li fer pagar amb l'escàndol la seva prepotència i la seva influència en el món del poder informatiu.
El segon, amb els casos dels seus afers eròtico-sexuals
(Paula Jones, Monica Lewinsky) probablement ha patit la conspiració d'algú
[vaig llegir que algú havia insinuat que elsServeis Secrets israelians
hi tenien alguna cosa a veure (?)] que sap que la vida íntima i especialment
la vida sexuals és i seguirà sent moneda de canvi a l'hora de passar comptes.
L'explicació del per què una funció vital i natural com la de les relacions
sexuals provoquen els daltabaixos que provoquen no se sap ben bé, i conforma
per tant d'un dels conceptes inefables.
- Però la faceta de l'espionatge més fascinant que he llegit és la que descobreix l'ex-agent del contraespionatge britànic Peter Wright en la seva biografia Spycatcher (William Heinemann. Australia. 1987. ISBN 0-85561-166-9)
El llibre el vaig comprar en una parada de llibres de segona mà a un mercadillo de York un dissabte 24 d'agost de l'any 1992. Al final del llibre vaig anotar "acabat de llegir el 12 de setembre de 1992".
A la contraportada del llibre, un dels dos "blurbs" que hi apareixen resa el següent:
"No book this century has attractec more attention than Spycatcher. It made front-page headlines around the world as the british Government tried desperately to supress Peter Wright's explosive revelations (...) Spycatcher is the first real shaftof light to penetrate the murky world of spy and counter-spy. That world will never seem the same again".
Per a un amant del món de l'espionatge,
l'asquer és definitiu.
I sí que és realment un llibre apassionant en
molts aspectes.
Durant l'agost del 1998 me l'he
rellegit tot sencer. En acabar vaig anar a buscar informació als motors
de recerca d'Internet i hi vaig tenir vàries sorpreses.
Una va ser trobar que en l'edició nord-americana
del llibre, a l'obra li van afegir el sospitós sub-títol : "a candid
autobiography" (Spycatcher: The Candid Autobiography of a Senior Intelligence
Officer, New York: Viking, 1987).
Una altra sorpresa va ser trobar a la web
de la llibreria Amazon.com dues crítiques del llibre sospitosament "amorfes".
La tercera sorpresa va ser la de trobar una web
amb el títol "Espionage" que es presenta així:
"My interest in espionage started when a friend gave me a copy of Spycatcher. I was intrigued by some of the claims made by Peter Wright in that book, and wanted to learn more about the espionage activities of both the East and West during the Cold War, and in the 40's, 50's and 60's in particular."
This page is maintained by
Rob Lindenbusch (lfcrob@dustbunny.physics.indiana.edu)
URL: http://anthrax.physics.indiana.edu/~lfcrob/Espionage/Welcome.html
Last updated : Monday, 22-Sep-97 22:07:48 EST
Aquesta pàgina inclou a més una
bibliografia "selecta" que sembla força interesant.
(Continuarà)
* Estupidesa
Insecte coleòpter paràsit de l'home i la dona creat per Déu el setè dia després d'esmorzar, -l'hora, diuen, del bon humor i de màxima disponibilitat- just abans de posar-se a descansar de-fi-ni-ti-va-ment.
Algunes versions del Gènesi, manipulant estúpidament
la versió original, ometen aquest detall significatiu.
* Ètica
Fa uns anys vaig impartir unes classes d'ètica a uns adolescents. Va ser tota una experiència.
Us n'explicaré el programa i les valoracions que en vaig fer.
* Exemple (Funció de l')
O com n'és de difícil trobar un bon exemple per explicar en paraules més entenedores allò que sembla complicat.
I de com, sovint, els exemples o bé compliquen més el que ja era clar, o bé fan més abstrús allò que ja era complicat, o bé falsegen la veritat, entre moltes altres conseqüències pernicioses.
Per la seva funció didàctica, els exemples són molt apreciats pels professors, que els consideren l'eina per excel·lència a l'hora d'ensenyar. No sé si el fenòmen de l'exemple està molt o poc estudiat, però em temo que queden moltes tesis doctorals a fer sobre els bons i els mals exemples que es passegen per llibres i manuals de tota mena.
Serà molt complicat d'explicar-ho i encara més donar-ne bons exemples ;-) Però provarem de fer-ho ...