Informe sobre el concurs nº 10
Us tornem a felicitar a tots per haver participat tan massivament. Quin estil! Quin enginy!
Ens hagués agradat poder reproduir totes les aportacions. Tan bona ha estat la collita que ho hem hagut de decidir "a sort". Malhauradament han quedat fora d'espai i dret a "Ecos" els caràcters següents: "la Bufail·usions", "El remenaenveges", " L'espantafranckfurts" (un xic pujat de to), "L'esquitxacudits" i el Trepitjatifes" (aquest darrer portava com a subtítol: un personatge real!)
El "Tothodomino" mereix un comentari especial: introdueix una visió crítica molt lloable que no ens esperàvem pas. Al seu autor i als altres que es veuran publicats, els tres "Ecos" d'or i la nostra "enhorabona"
L'Esmicolaoptimismes
Es lleva d'hora, tan bon punt arriba l'alba i li canta el gall-despertador que té a la tauleta de nit, per poder connectar ben aviat amb la vida quotidiana.
El primer que fa és engegar la ràdio nacional de Catalunya.
Es renta i s'afaita curosament el bigoti, les "patilles" i la barba.
Pesimista ben informat, sap que de seguida podrà escoltar les informacions corresponents al paquet de catàstrofes diàries. Es carregarà d'arguments per enfrontar-se amb els optimistes de torn, contra els qui lluita en una croada personal.
Segur de sí mateix, no li fa por la batalla. Sap que l'optimista és sord, cec, i una mica tocat de l'ala. Quan veu algú que riu, algun trempat que diu que tot té solució o que ho vol fer creure als altres, s'afanya a preparar una estràtègia global per a poder esmicolar-lo.
Marçal Roca
La Plantaplàstics
Viu joiosa i despreocupada. En poc temps li ha canviat el caràcter: desprèn un somriure fresc i un tracte francament amable. Tot li ve d'un consell que va llegir un bon dia en un cartell: "Posa-li. Posa-te'l".
Des d'aquell mateix moment se'n va anar a la farmàcia i ara va tot el dia amb el preservatiu a la mà, com si portés una senyera.
Sap que té raó. Que ho fa contra la Sida. Que com a ciutadana com cal, ha de seguir al peu de la lletra els consells de la propaganda institucional. Ha fet del: "Vine, que te'l posaré" la seva frase preferida. "Es groc i quadribarrat, amb quatre barres vermelles".
Ella pensa que, en qüestions d'amor" també cal la independència.
Blanca Subur
El Tothodomino (El Gran germà de 1994)
Deu anys després que el seu germà gran -el Big Brother de 1984, la novel·la que per a la nostre higiene mental escriví George Orwell- el Tothodomino s'ha fet encara més sinistre i sofisticat.
Ha inventat el control total sobre la població d'Eurolàndia. Càmeres a les caixes, als bancs, ls supermercats i als carrers, a les carreteres i autopistes. El control de les vides privades mitjançant les targetes de crèdit i les escoltes telefòniques.
Ha imposat definitivament la "Novoparla": idioma internacional on desapareixen els termes considerats perillosos.
La Guerra és la Pau: El Golf, Somàlia, Bòsnia
La Misèria és l'Abundància
Informació és Desinformació total
Ha millorat el sistema de rentat de cervell col·lectiu a través d'una petita pantalla que tots els ciutadans han de tenir permanentment engegada. La cambra 101 és el menjador de cada casa.
Ha posat una nova rata a l'insconscient col·lectiu: sap que no hi ha com la por a una bona crisi i una hipoteca infinita per tenir sota control tots els Winston Smiths.
El domini total de la "ciutat global" està fixat en el 2004.
J.G. Tothosé
L'Analfabetòfil
L'analfabetòfil no neix, sinó que es fa a través d'una llarga metamorfosi.
Passa per l'EGB, el BUP, l'FP, el COU i de vegades, la "Uni".
Te una alçada normal. Vesteix roba "black-casual", i duu el cap rapat com la closca pelada dels cretins.
Es confessa extrovertit i "ditxaratxero", encara que no ho sap expressar ni amb paraules ni amb els gestos. Pateix un "tic", una ganyota macabra, que li apareix tot sovint a la cara, cada cop que sent una paraula estranya.
Adora el so dels idiomes: sap dir "window", "buterfly","je te plumerai la tête" i "Berlin ist eine grosse Kapital". Ho repeteix fent ganyotes, com us podeu imaginar.
És felic. Viu al dia. I amb una mica de pintura li agrada graffitijar les parets amb frases com "ESTHULTHICIA" i "NO FUTHURE".
Vicenç Martí
La Ploraperfums
És una noia original. Tan sensible i tan sentida que gairebé tots els fets del món actual li produeixen allò que ella en diu "al·lègia mental". Tot li esquerda el seu cor trencadís i romàntic.
Té els ulls blaus, la nineta verda, i un llagrimal especial que domina a voluntat.
De petita es va adonar del pefum de les sevs penes.
Si plora per les nuclears, les guerres i les mentides, desprèn "Cristalle", de Chanel o "L'Air du Temps" de Nina Ricci.
Si plora pels seus amants, les llàgrimes semblen perles: Per un Joan plora "Obsession" de Givenchi. Per un "Marc", plora essències de "Dakar noir".
Si, en comptes d'aixugar el plor amb mocadors de blonda, deixa caure les llàgrimes sobre la seva fina mà, la Ploraperfums exhala olors tropicals, aromes d'ultramar, frangàncies encisadores de canyella i bergamota. Efluvis celestials.
Júlia Freixes
COM CONTINUARÀ
Concurs Nº 14. Perquè els pugui arribar a temps, envieu ara mateix la vostra CARTA a qualsevol dels tres reis d'orient, amb la petició que volgueu. Què els demaneu aquest any? No us passeu, que hi ha crisi!
Màxim, 200 paraules. Fins el dimarts 21 de desembre.