I és que ens van enganyar. Ens van fer creure que calia gastar i consumir desaforadament, que la moma duraria per sempre, que calia endeutar-se fins al coll, i que allò era bo per la macroeconomia.  

Ara tothom sembla redescobrir que no cal llençar aquell vestit de l'armari, ni canviar de cotxe per caprici, que no cal gastar només per fer-se passar les pròpies neures, que es pot gaudir molt amb una senzilla botifarra.  

Com n'està tot de mal muntat que, fent-ho així, s'ensorra el consum i tota l'economia fa figa!  

La moral de la faula, germà: "Sempre hi perden els mateixos"  

La crisi actual, com totes les crisis, respon a la coneguda naturalesa cíclica de la història. Hi ha èpoques de vaques grasses i d'altres de vaques flaques. En front d'aquesta palesa realitat, cal anar endavant amb tenacitat en el treball i si es pot, treballar més i millor.  

Només així aconseguirem arribar al següent període del cicle, que serà millor, segons que prometen.  

En contraposició a aquest punt de vista tan optimista, s'albira una altra possibilitat de caràcter tràgic: no és aquesta crisi una simple bestreta d'allò que pot ser una gran esfondrament? S'acosta la fi de l'Imperi occidental?  

Jo m'ho prenc amb calma. La verita, no em preocupa massa. Hi ha res més important que contemplar la nostra Mediterrània, passejar per Sitges i contemplar les obres d'art que s'inspiren en aquests paisatges?  

La filosofia oriental, que sembla estar força de moda, ofereix al lector atent milrs de reflexions profundes que només acal adaptar al context socio-econòmic, político-cultural i filosòfico-existencial de Catalunya.  

Imbuït d'idees induistes, taoiestes, animistes, sintoistes, lamanistes, busdistes i d'altres que us estalvio, tot el que se m'acut és guardar la sang freda i seguir la saviesa d'un vell proverbi xinès lleugerament modifica: " Si la Crisi t'ha ofès, asseu-te tranquilament a la platja, veuràs surar els seus cadàvers".  

Marcel Fusté 

Regularment però escassa, la televisió ofereix missatges institucionals, escampats entre agressius missatges publicitaris, que appel·len a la consciència cívica per fer front a problemes importants que afecten tota la ciutadania: "Dóna sang!", "Pesquenyines, no!", "Som sis milions", "Les imprudéncies es paguen!", "Aneu al teatre, veniu al Romea!", ...  

Tanmateix, cal constatar que la incidència d'aquest tipus de campanyes es molt minsa en comparació amb força d'anuncis com: "Taques... Vull una solució!" o bé "De què va, bitter Kas?", que incideixen eficaçment sobre el seu "públic objectiu".  

Caldria exigir que tant els uns com els altres fessin un pas endavant i que tots els missatgews portessin incorporat, ni que fos a nivell subliminal, una petita contribució a la lluita contra la crisi.  

Exemples: "Aprofiteu la set per anar a beure aigua a la font", "Em van fer pujar a un cotxe, vàren trobar el microfilm i ... van fer una favor a un pobre que feia auto-stop", "Mengeu patates, són anti-crisi i molt barates".  

La crisimaginació al poder! ... Això és el que fa falta.