L'Eco de Sitges. Taller d'Escriptura. Concurs SetmanalConcurs Nº 3. Demanàvem textos apologètics o satírics sobre el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Informe sobre el concurs Nº 3Poc a dir sobre el contingut de les propostes, aquesta setmana, pel fet que nosaltres no som entesos en cinema ni en festivals. Hem constatat, això sí, que el Festival de Sitges suscita grans passions i frases de tots els colors.Pel què fa al concurs, més sàtires que no pas apologies, i un bon pessic d'ironia "fina". D'aquí que afegirem allò que se sol dir de vegades: que nosaltres no ens identifiquem necessàriament amb les opinions dels escriptors que ens escriuen. Però respectem tota mena d'inspiracions, per estranyes que ens semblin. Agraïm molt a en Pere Artellà que ens piqui una mica la cresta i esperem que tard o d'hora ens honori amb la seva participació i el seu mestratge. Tal com proposa, anirem pensant en un tema de concurs dedicat a la gran munió d'escèptics que existeix arreu del món. Del plec de cartes rebudes, n'hem seleccionat tres. Tres "Ecos" d'or als guanyadors i dos més per a l'Álex, per la pinzellada mística que afegeix al seu escrit. Gisela Guimerà i Michael Spencer
El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges és a-po-te-ò-sic! Si no existís s'hauria d'inventar, però no cal... Ja el tornem a tenir aquí un any més, enfilant la recta de la cinquanterna, encara que només sigui la XXVIa edició. Però deixeu-me gaudir de la il·lusió. Enguany superarem Avoriaz i farem dentetes a Cannes. Voldria ser més equilibrat, parlar-ne amb seny i amb mesura, però no puc. El cinema em fa embogir, el fantàstic m'eixaboira, i el de Sitges m'excita només de pensar-hi. La presència més que probable d'Almodóvar, de la Sharon Stone, d'en Puigcorbé i de la Lloll a la sessió de clausura, ja paga la pena d'assistir-hi entusiasmat. Per si fos poc, La Mosca III i Dràcula -que es projectaran "de torna" (diuen que és un secret molt ben guardat) són ja tota una cartellera. Enhorabona, Festival! Col·lecionistes d'imatges, unim-nos. Anem fregant-nos els ulls tot traient-nos les lleganyes, s'acosta el gran moment de la gran esgarrifança! Terenci L. Foix
Senyors, Malgrat el canvi de tendència del festival, fet una mica a traïció, aniria bé si més no mantenir la denominació de "Cinema Fantàstic", el gènere que per definició cal veure a la sala fosca i projectat sobre la pantalla gran: el Cinema amb majúscula. El Cinema que fa que les emocions i els calfreds s'intensifiquin fins a fer-nos arrronçar a la butaca, tancar els ulls, girar el cap, rosegar-nos les ungles, fer petar les dents i, de vegades, morir de riure. Més enllà de l'admiració que provoca en els entesos la parafernàlia dels efectes especials, el cinema fantàstic és sobre tot un cant al Morbo, una oda a la Sang i a la Por, el tribut a pagar a la necessitat atàvica de l'imaginari col·lectiu. El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha de ser la setmana del solstici d'aquest culte pagà: l'auditori del Gran Sitges, el temple sacrificial; els monstres i els mutants, les vístimes propiciatòries que esperen la destral. Només hi faltem nosaltres, els cinèfils sacerdotals. Llàtima que per arribar a l'altar ens facin passar per la mola i pagar! Álex G. Tothosé COM CONTINUARÀConcurs No 7.
|