He rebut el teu llibre. El Príncep, l'has titolat. Estic molt emocionada pensant que tothom se'l llegirà.  

Tots sabran com fer el lleó forçut o la guineu hipòcrita, com trair, com mentir i com guanyar, com estafar i dissimular, sobre tot, com triomfar en les condicions més adverses.  

Però ... i l'Amor, Nicolau meu, perquè no n'has parlat? Jo esperava trobar un capítol sencer on descrivissis tot el què jo t'he ensenyat!  

Si la fi justifica els mitjans, divorcia't d'un cop de la teva dona, fugim de Florència. Viurem l'amor apassionat que m´has promès mil vegades i escriurem "l'Art de la Guerra" sobre coixins de plomes.  

No em tornis a enganyar com la darrera vegada, que vas dir que ja venies, però te'n vas anar de pet al palau de Lucrècia Borja, la molt bruixa. Mira que sino, t'ho faré pagar car!  

Maquiavèlicament teva ...  

En dedicar-me "Justify my love" m'has demostrat que encara m'estimes, però em tens encès de gelosia. Tu sempre de bolos, sempre de gira. Deixa-ho tot, dóna, deixa-ho, i escriue-me o telefona'm!  

Quan ens tornarem a trobar lluny del brugit, com l'altre dia? Quan tornaràs a cantar per a mi tot sòl .. i sense micro?  Madonna meva...Madonna de les Camèlies, ja saps que només jo cenec bé les teves fantasies i les teves necessitats.  

Torna aviat! Llegirem plegats els retalls de les crítiques, els darreres escàndols que has provocat i  - sorpresa-  l'excomunicació que t'ha arribat del Vaticà. Mirarem junst la tele. Tocarem el piano: "In this life" a quatre mans.  

Tornaré a acaronar-te les sines d'embut i et posaré "Vics Vaporup" a l'esquena, pel bé dels terus pulmons, ja ho saps! Et faré aquell massatge que a tu tant t'agrada.  

Ens mirarem als ulls una estona ben llarga i ens adormirem junts somiant ... abans no te'm tornis a escapar. 

Estimat Plató,  

Grec dels meus somnis, què cansat estic de cors impurs i decebedors, i com m'agradaria d'allunyar-me amb tu sud enllà, on diuen que els amors són plens i tendres, educats i feliços, on diuen que no hi ha arribat la Sida!  

No em fa por el teu amor platònic perquè sé que és virtuós, Ideal. Ens banyarem en el riu de les Idees i ens assecarem a les Ombres del sol. Destaparem una ampolla de cava brut i farem el nostre banquet particular, parlarem de Cavernes i de filosofia. Després caminarem pel bosc, agafats de la mà.  

Seguirem sempre el nostre somni fins que ens arribi la Mort. Ens estimarem amb una passió sincera i salvatge. Seré teu, infinitament i platònica, per a inspoirar-te un nou diàleg sobre l'Amor.  

Teu, Aristòtil.