Hem pogut observar que malgrat el to èpic i relativament musical de les produccions rebudes, sembla planar per sobre de totes una certa mala bava -per dir-ho suaument- i una referència gairebé constant al peatge de l'autopista.
Nosaltres havíem pensat, potser una mica ingènuament, que els "Túnels" inspiraven molta més alegria, poemes més exhultants. De fet, de joia n'hi ha hagut: "Res no aturarà el progrés" n'és un exemple.
Més senzillament i sense pretensions, Paula Castro ens ha emocionat amb el seu haikú. Podria ser un plagi, però davant del dubte, ens abstenim, li felicitem la simplicitat i la polisèmia dels versos.
"Ulisses trist" ens ha semblat el poema més complet, el més treballat. Els tres "Ecos" d'or se'ls enduu doncs la Montse Albà. Pels altres poetes, un "Eco" d'or i la nostra admiració.
Muntanyes del GarrafMuntanyetes del garrafFresques sou i foradades Ara encara m'agradeu més, Sempre igual, sempre pelades Però així, amb aquests Túnels Que us empessigollen tant, Ja mai més no estareu soles, Cent mil cotxes hi passaran. Muntanyetes del Garraf Abans ereu cares de veure, Ara, cares de travessar. Noies de virtut dubtosa, Veneu massa cara la vostra virginitat! |
 |
|
|
Res no aturarà el progrésOh, Progrés!, oh, Victòria!Oh!, Túnels del Garraf! Nosaltres Érem Robinsons Crusoes Aïllats en alta mar, Ara sou el vaixell joiós Que ens apropa a Barcelona Que acosta Barcelona a la Mar, A Sitges i a Vilanova.
Sou la gràcia de la Costa Oh! Túnels del Garraf! Féiem cues i més cues, dins dels cotxes... se'ns feia una eternitat Ara arribem prompte a casa Bé, una mica més pelats Pels peatges. No hi fa res Visca la velocitat! Ja va bé que sigueu cars! Oh! Túnels del Garraf! Que sempre hi ha d'haver classes I no tothom es mereix per igual Poder disfrutar de l'eròtica Del vostre impacte ambiental! Quin gust dóna travessar-vos... Ob, bells Túnels del Garraf! |
Túnels de dues direccionsAnant,Penso que els Túnels són coves, Forats foscos, humits i pudents, Penso en peatges i en lladres, Em ve al cap "Alí Babà"
Venint, Penso en el corredor Aquiles, Maleeixo els concessionaris. Llavors exclamo: "Macarrons!" I somio que els Túnels s'ensorren I els esclafen els ****ons! |
|
|
|
Haikú dels túnelsQuè és un forat ...?sinó una absència envoltada de presència ... |
Ulisses trist
Xiuxiueig de viaducte, parpalleig,
|
|
En el seu Traité de la désillusion, l'escriptor francès François Bott escriu: "Jo pensava en aquell proverbi xinès..."si algú t'ha ofès, asseu-te a la vora del riu... veuràs passar el seu cadàver". Però no cal dinyar-la tot esperant. La paciència és el privilegi de la probresa" ... afegeix en François.
Estarieu d'acord amb la seva opinió? Us demanem comentaris inèdits d'algun proverbi, aforisme, màxima o sentència del vostre gust.
Màxim, 200 paraules. Fins el 16 de novembre.
