No hi fa res, al Taller trobareu concursos per a totes les mides, tots els gustos i fantasies.
La varietat de l'oferta televisiva ha determinat una gran diversitat d'opinions. Ha resultat curiós constatar que un gran nombre de cartes coincideixen en assenyalar que el millor programa de televisió encara no està inventat. L'inventarà potser la televisó catalana?
Tant pel fons com per la forma, ens hem decidit per la proposta del senyor Jordi Gual.
Tres "Ecos d'or" per a cada guanyador, i dos més per a en Jordi, per la original i inversemblant associació d'en Monzó amb en Diderot.
Senyors,
Les meves preferències van cap als programes de televisions estrangeres. Per a mi, el millorés "Su media naranja", de Tele5.
Com a moltes senyores de la meva edat, m'encanten les històries mòrbides on la gent despulla la seva intimitat. Res de tertúlies estèrils no programes culturals ...
En aquests marevallosos programes, tothom s'hi sent reflectit, i jo fins i tot m'identifico amb els protagonistes. No es meravellós veure que encara hi ha parelles que s'estimes i s'endevinen el pensament?
Aquest program-concurs només té un defecte: el presentador és una mica avorrit. Aquell noi tan ben plantat que es diu Jesús Puente, el veig poc agressiu. Però si és veritat el què diu la pepta, que en Puyal se'n va a Tele5, aviatho tindrem tot resolt, podrem veure "la mitja taronja". Us imagineu el bonic que fóra aquest programa en català?
Maria Sarmiento
_______________________________
Un programa irritant, dieu? Irritants ho són tots! I alguns fóra de mida.
Els uns per pretensiosos, els altres per descarats, la majoria per manipular-nos i tractar-nos com si fóssim subnormals. Però permeteu que us expliqui la meva història:
Al matí, els nens ja s'aixequen amb la tele i s'hi queden encantats fins que se'n van cap a l'escola. La meva dona ja no va mai al mercat, es queda tot el matí a casa a mirar-se tots els serials. Al migdia, tots el telenotícies que no paren d'empalmar. A l'hora del cafè, "Califòrnia"... Al vespre, tots els programes, zapping que zappingaràs: la sogra, Canal Plus. La nena gran, la parabòlica: TV5, CNN i SkyOne. La Mercè, la petita, vol veure dibuixos animats. En Jaume vol veure "La Barberia". La iaia, Tele-Ribes o Canal Blau!
Per no veure el panorama, prefereixo quedar-me al despatx. Cada dia m'hi quedo fins més tard...
Però és que el cap de setmana, a l'apartament de la costa es repeteix exactament el mateix ritual! El més que ve penso fugir de casa. Els deixo a tots asseguts als sofàs. Me n'aniré a la muntanya i pasturaré un ramat. Sóc conscient que ho tinc fotut, perquè des que fan ¿Quien sabe dónde? ja ningú no es poc escapar!
Miquel Dalmau
Amics,
Deixeu-m'ho dir ben clar: el program que em posa histèrica és "El Trànsit".
Aprofito el ressó del "Taller de l'Eco" per fer-me escoltar i per demanar que el suprimeixin o que el venguin a Antena3.
No el puc suportar gens ni mica i, per dir-ho amb paraules fines, és francament irritant.
M'havien ensenyat que notícia era allò que no era usual, però veient "El Trànsit", penso que em devien enrredar: cada diumenge el mateix, les cues i els embussos a les mateixes carreteres i autopistes, com si fóra novetat. N'hi ha com per llogar-hi cadires!
Aquells que passem la tarda del diumenge a casa per no quedar atrapats a cap carretera i per contribuir a alleugerir el caos circulatori, a més d'haver de sofrir el futbol de "Gol a Gol", a més hem de patir "El Trànsit".
Gemma Morera
Si algun program televisiu mereix la nostra atenció, auest no pot ser altre que "Persones Humanes". Heus aquí l'explicació:
El primer element important és la seva iconoclàstia temàtico-intel·lectual. L'equip del programa fa de la creativitat la seva raó de ser. Fruit d'aquest principi, des del presentador als músics, dels decoradors als càmeres, és un producte de primera qualitat. La pataterada esperpèntica rima amb serioso missatges subliminals: el poètic oxímoron d'Arafat i la Princesa: ara l'un ara l'altra, n'és un exemple genial. Al Mikimoto li valdrà un homenatge al programa d'en Puyal.
El segon factor a tenir en compte és la introducció dún nou concepte de "Cultura", mitjançant léxplosiu combinat de "La Pubilla catalana", el saber enciclopèdic d'en Quim Monzó, "Diderot" de les lletres catalanes, i els estètico-críptics crèdits finals, que són una barreja de neo-moral i poesia post-olímpica.
El tecer factor d'interès és la original presentació, en clau humorística, dels anuncis publicitaris que inclou el programa, invariablent. Chapeau! Com que els he de suportar, millor que abans ens posem a riure una miqueta. Ha inventat la SIPOT, la síndrome de l'spot televista, d'efectes teerapèutics encara poc estudiats. Tard o d'hora caldrà donar el premi Nobel de Medicina al senyor Mikimoto i al seu equip, per haver inventat, fora de laboratori, la medicina dolça, el remei ideal contra els càncers cerebrals irreversibles provocats per la publicitat.
Jordi Gual
Caldrà citar necessàriament l'orígen de cada vers: autor/autora i poema. Serà una manera de fer-los un homenatge i de respectar els drets d'autor.
Com que sou prou intel·ligents, no us en cal cap exemple. Data límit, el dimarts 30 de novembre.