APRENDRE I ENSENYAR

Com podreu imaginar, no seré jo qui defineixi qué és "aprendre" ni qui us exposi la teoria de com s'aprèn. Jo mateix faig el que puc i no em sobra res. 

Crec que m'empantanagaria encara més si m'atrevís a definir què vol dir "ensenyar". 

Per si fos poca la literatura que ja hi havia fins fa unes dècades, varen néixer els especialistes de les ciències cognitives i varen inundar el mercat, i segueixen persistint en la seva tasca. Malament el dia que trobin la solució. S'acabaria la feina de milions de persones a tot el món. Fóra el dia del judici final. Però no és per demà passat, encara! 

Més aviat voldria explaiar-me una mica sobre la manera com jo veig aquest fenòmen de l'aprenentatge, parlant del que he anat aprenent (i del que vaig oblidant), del que m'agrada aprendre i de les dificultats amb què em trobo en el meu etern camí d'aprenentatges diversos. 

Pel que fa a "ensenyar", com que de fet m'hi dedico, provaré de dir-ne quatre coses. Em mullaré per posar sobre "paper" les conclusions provisionals a les que he anat arribant amb els anys d'experiència. 

Feina feixuga, aquesta d'intentat explicar-se un mateix... i sovint sàdica envers el lector ... que, per sort, té la possibilitat de desconnectar amb un tres i no res i dir a l'escriptor en fase d'autoteràpia ... "Aquí et quedes!". 

Jo espero que tu no em deixis. Mira't l'orquídia ... i continua llegint ... 

____________________________ 

PER ON COMENÇAR? 

Pel passat o pel present? 

Crec que una bona manera de començar és fer-ho per allò que a un el motiva més en un moment donat. I per a mi, aquest moment és ara, a principis de l'any 98, quan m'he acabat de llegir un exemplar de la 8a edició del llibre El Valor de educar, de Fernando Savater. 

Savater fa bó el que dèiem fa poc sobre el fet de la creació basada en el que han dit els antics i els contemporanis més llestos. I a la vegada, il·lustra l'exemple del pensament original i fonamental, força rar i, per tant, molt valuós.