![]() |
|
* Feng ShuiEn un anunci publicitari vam llegir el següent:"According to the ancien practice of feng shui, the position of your bed can have a considerable influence on your love life"... I vam decidir que ens havíem de mirar, ni que fos de passada, què era això del feng shui, no fos cas que, per ignorància, ens perdéssim alguna cosa important. De moment el llit l'hem deixat en posició horitzontal i allà on era, però no descartem anar-lo girant grau a grau: 360 graus, un any. Segon pas: ens hem comprat un llibre sobre Feng Shui. Ens l'estem llegint ... Ja llegit, i assimilat amb calma, el Feng Shui se'ns apareix a nosaltres com un exercici de teràpia en el més ampli sentit de la paraula. Una higiene f´sica del lloc i una higiena psíquica del cervell. Tot molt útil i necessari.
Aquí no em puc estar de citar sencer el text que el ciberfilòsof Toni Ibànñez va escriure al seu web-blog Tros de Quòniam el dia
* Ferré, LéoUn dels meus cantants i músics favorits.Un dia d'aquests, si aconsegueixo que algú m'ho posi en format MIDI, posaré una musiqueta de fons per acompanyar la lectura del diccionari. Pel meu gust fóra un poema de Verlaine o de Baudelaire, o potser "La mémoire et la mer", o potser "Avec le Temps"... Al bon Léo segurament no li faria gaire gràcia
saber que les seves "parrafades" ideològico-poètiques són
les que més sovint em salto a l'hora d'escoltar cassettes (casets?)
o cedés, però és així.
* Filosofia / FilosòficEls temes complicats els deixem per més endavant !Pel que fa a la ciència .... Seré forçosament breu. Pel que fa a l'adjectiu, hi posaré "cometes".
* Flexible (Petit Diccionari Filosòfic Personal i -- : Dicofilopersiflex)
Nou tipus de diccionari, també conegut com Dicofilopersiflex, adjectivat per en Sadurní Girona, consistent bàsicament en una série d'entrades modificables a voluntat i desenvolupables en funció del temps, les ganes i la inspiració. En principi, allò que hi diem, ho mantenim. Però ens reservem el dret de dir "DIC" allà on ahir dèiem "DIDAC" o viceversa, si s'escau. Au, que per això és flexible. El terme vol englobar també les idees de "mal·leabilitat" i de "progressivitat": si la salut ens ho permet, l'anirem fent, l'anirem retocant, i potser -segur, vaja- no l'acabarem d'acabar mai, però farem bo allò que diu que en el procés de l'anar fent hi ha la meitat de la gràcia ... Com que Internet permet aquestes fantasies quasi filosòfico-literàries, vam decidir que allò que mai no hauríem fet sobre paper imprès ho podríem anar fent realitat (virtual) sobre la pantalla. Així és com definiriem la "flexibilitat" d'aquest diccionari. /1997 / El 2004 , és a dir, set anys després de la creació del Dicofilopersiflex, he descobert l'univers dels dips, o blogs, o blogues, o weblogs, o bitàcores ... He vist ara que allò que
jo vaig decidir d'endegar era en realitat un dip o blog "avant la
lettre" . Jo vaig ser doncs uns dels que ja al 1997 va veure per
on aniria la cosa. Internet permetia que cadascú fos escriptor
i el seu propi editor, cadascú fos un periodista o crític
en potència, i fins i tot fotògraf i grafista que s'autopublicava
les creacions fotogràfiques. He llegit en algun lloc que al
2004 hi hauria o ja hi havia uns 10 milions de blogs. Estic convençut
que aquesta xifra creixerà en progressió geomètrica
en els propers anys fins arribar al blog personal ...
El que no varia és el que
ja sabíem: que això funcionarà mentre hi hagi gent
amb ganes d'escriure i de dir alguna cosa. Segurament gràcies als dips o blogs, milers o millions de joves de tot el món faran que la imatge i la escriptura segueixin coexistint . 30.5.2004 * Fotografia (Unes -- del Sani, )
* fotografia digitalHi ha coses que no canvien mai o molt poc al llarg dels anys i d'altres que canvien massa de pressa. Del del 1996, que és quan per a mi i alguns de nosaltres va començar a existir el fenòmen Internet, tot ha canviat a un ritme vertiginós a tots els nivells de la vida. Concretament en el tema de la fotografia, el mes de març i el mes de maig del 2004 han estat per a mi un punt d'inflexió. Durant l'estada del 14 al 19 de març a Paris, uns
lladregots van forçar el pany de l'autocar que estava aparcat davant
del restaurant on sopavem en grup i ens van robar les càmeres reflex
a mi, al Pep Olivella i a dues alumnes més, a una de les quals
la hi havien regalada pocs dies abans pel seu 18è aniversari. Tres
supercàmeres que valien un grapat de claés cadascuna. La nostra Canon era tota una gran càmera que feia unes fotos maquíssimes. Després del disgust, només quedava una solució: pensar que no hi ha mal que per bé no vingui ... Que quin bé? ... Bé, doncs el fet que la propera càmara que la substitutiria ja no fora una reflex sinó una càmera de la nova generació de la fotografia: una càmera digital. Per a la nostra família no ha estat fins ahir al vespre, 30 de maig del 2004 que ha entrat una càmara a casa. Regal del Joan que l'ha portada del USA. Quin regal ! Mare meva aquest Joan! Unes hores abans, la Paqui i jo havíem passat més d'una hora mirant-nos totes les càmeres i filmadores del mercat a la FNAC de Barcelona. I havíem decidit que abans de decidir-nos ens compraríem una revista especialitzada i estudiaríem les característiques de la oferta de gamma mitja... Al vespre, a Sitges ja la vam fer anar. I ja hem instal·lat
el software a l'ordinador i hem descarregat les primeres fotos ...
i amb copirait Sani [ ;-) ] i tot. ... En endavant, evitarem "piratejar imagtes i ens tornarem més creatius també en aquest aspecte Tot un canvi ! 30.5.2004/ ________________
|
|
© Sadurni Girona 1997 / 2004
|