A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z 

* Hipocresia 

D'entrada una cita literaria famosa: una frase de Charles Baudelaire en la seva obra Les Fleurs du mal  que us hauria d'agradar ... 
"Hypocrite lecteur, mon semblable, mon frère"  
 
I que consti que li poso sense segones intencions, eh? Els comentaris i el desenvolupament ja vindran. 

 

________________

* Hobson (L'elecció d') 

 El New Shorter Oxford English Dictionary ho descriu així: 
"T. Hobson 1554-1631) a Cambridge carrier who gave his customers a choice between the next horse or none at all. The option of taking what is offered or nothing. No choice" 
Gairebé tots heu estudiat l'anglès, oi? "No choice", s'entén, oi? 

Versió culturalment sofisticada del que es coneix més vulgarment per la llei de l'embut, o "qui paga mana", "l'article 36" o savieses per l'estil. 

Qui no n'ha patit les conseqüències més d'una vegada? En donarem alguns exemples. 

En exemple tràgic:

New Statesman del 14 d'octubre del 2002. Quan encara Els EEUU no havien envahit l'Irak.
John Kampfner, l'editorialista polític del setmanari escrivia en un article titolat "Why Georges no longer loves Tony"

"Blair had always wanted a very tough resolution-one that bore little ressemblance to the original UN Resolution 1248 and one that made clear to Saddam that the inspectors must have unfettered acces across the contry, including presidential palaces. On that there was a complete meeting of minds with Bush. However the British wanted a document to be framed in a way that would give the Iraqi president a reason to comply, rather than face a full-scale military attack. Instead, what was on offer was, as one Whitehall offcial put it to me, "the choice between 'allow us to invade you or we'll invade you'"

Uns mesos més tard es produí efectivament la invasió de l'Irak amb les conseqüències que encara avui (agost del 2003) anem veient.

Deia exemple tràgic, o patètic... I amb la perspectiva del temps, encara més, just quan aquesta setmana s'ha produit la presència de Blair davant de la comissió d'investigació Hutton i quan, per si no havia quedat prou clar, s'ha demostrat que el govern de Blair va decidir de donar suport al govern de Bush en la decisió d'anar a una nova guerra. Decisió que ja havia estat presa feia temps i per la justificacio de la qual només es buscaven escuses que amortigüessin la crítica internacional.

Veurem com acaba.

 

________________

* Hollywood / filosofies hollywoodianes 

O el tema de l'imaginari col·lectiu creat per la indústria cinematogràfica. Les imatges del cinema a les nostres vides. 

Ho lligarem amb el tema de la violència a les pel·lícules i en farem una "teorieta barata", però versemblant ...! 

Humor(s) 

I. Humor (Sentit de l') 

Mentre intento desenvolupar la idea, aneu llegint els diferents apartats d'aquesta web. Ja em direu si n'hi trobeu una mica. 

També us podeu entretenir mirant i remirant un clipet de video força divertit. Jutgeu el grau d'humor que conté posant-li una nota de l'1 al 10. 

Intentarem incloure reflexions sobre:  

  • alguns apartats de L'anthologie de l'humour noir d'André Breton, un dels pares, fills i esperits sants del Surrealisme. 
  • uns quants extractes del recull titulat An Owl in a sack troubles no Man. Ten years of Weekend Competitions from the New Statesman 1979-1988, editat per Ms de Meaner i Tom Foolery, i copyright del NSS. 
  • l'humor com a arma de defensa i d'"atac" en el Manual d'autodefensa de Víctor Sunyol.
Amén. 

II. Mostra d'humor britànic. Acudits 

En voleu veure una col·leccioneta extreta de la revista "Punch", desapareguda el 8 d'abril del 1992?    

 Síii?         No?  
 

IIIHumor Negre 

Tant la tele com els diaris en van plens, 365 dies a l'any. No us en cal més ...
 

IV. Humor creatiu  (o així ho presenten)

 

 

________________

 Hutton Inquiry

Avui 25 d'agost del 2003 he anat a mirar què trobava sobre aquesta famosa investigació sobre la mort del Dr. David Kelly.

He trobat l'adreça web : http://www.the-hutton-inquiry.org.uk/ que de segur serà durant molts anys tot un referent en la història.

Aquest petit Nuremberg acusa alguns màxims responsables del govern de Tony Blair, al mateix Tony Blair i de retruc contribueix a empetitir més encara, fins reduir-lo a la mínima expressió la "grandesa esperpèntica" d'aquest personatge històricament ridícul que és el president del govern espanyol José Ma Aznar.

John Pilger, en un article titolat "Who are the extremists"
http://zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=15&ItemID=4079
fustiga i anomena pel seu nom els responsables d'una guerra evitable. Crec que no estaria de més que li recordéssim a Pilger que a les fotos hi surt també aquell senyoret rialler que es fa l'amic (amic! mare meva quin ridícul!) dels "salvadors" de l'Occident i treu de la seva submissió indigna als líders de les grans potències orgull personal, tot menyspreant l'opinió i el sentiment de millions d'espanyols.

De tot el que s'ha anat escrivint, és simptomàtic i demostratiu el fet que el nom de J. M. Aznar no surti ni tan sols anomenat com el tercer personatge impulsor i responsablede l'ocupació de l'Irak. Deu ser que consideren que ni tan sols paga la pena referir-se a tan "important" personatge.

Però l'informe Hutton també va més enllà. Per la seva mateixa existència demostra la grandesa de la democràcia britànica i de retruc i per contrast, que un país com Espanya, --on des de l'època terminal de Felipe Gonzàlez fins a la nefasta majoria absoluta d'Aznar de 8 anys, durant els quals s'han anat impedint sistemàticament tota mena de comissions d'investigació per esbrinar possibles fraus i corrupcions de tota mena i magnitud,-- és un país molt poc democràtic i té molt encara de rèmora mafiosa i dictatorial.

 

 

A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z 

© Sadurni Girona 1997 / 2004