Dicofilopersiflex J

A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ñ O P Q R S T U V W X Y Z

jacobinisme
jamesbondisme
Jordi (l'amic)

* Jacobinisme

A les portes de l'Europa de l'Euro, val la pena reflexionar sobre estats, nacionalismes, federalismes... I a la Catalunya de finals del segle XX, el concepte de "jacobinisme" és un dels que apareix repetidament. D'aquí la conveniència de clavar-hi una ullada en profunditat, si més no per perfilar-ne ben bé els nous significats contextuals. Dos articles antològics del diari Avui, l'un del periodista i escriptor Vicenç Villatoro "La mesura del món" ( 8 de setembre del 1998), i l'altre del periodista Alfons Quintà "Chèvenement i nosaltres" (17 d'octubre del 1998), fan aparèixer el terme amb tota la seva força i ens proporcionen matèria per a una reflexió seriosa. En ambdós articles, jacobinisme apareix com a sinònim perfecte de centralisme i estatalisme anti-nacionalista, i anti-federalista. I com a tal, un dimoni banyut que cal defugir com de la pesta. Ambdós articles són la resposta dels seus autors a les declaracions del Ministre d'Interior francès, Jean-Pierre Chevènement, a Perpinyà a finals d'agost del 98. Mirem-nos-ho d'aprop.

Per a Alfons Quintà, el ministre de l'Interior del govern del socialiste Lionel Jospin, en Jean-Pierre Chevènement, encarna el prototipus de jacobí francès contemporani.

Alfons Quintà reprodueix les declaracions de Chèvenement fetes a Perpinyà el 23 d'agost del 1998:

"No puc sinó inquietar-me dels riscos de l'afebliment de l'estat central que existeixen a Espanya".

I en relació a la llengua catalana a la Catalunya nord:
"no es pot ni plantejar anar vers una cooficialitat del francès, que és la llengua de la República"

________________

* Jamesbondisme

Un dels "ismes" menys intel·lectualment seriosos de tots els que es fan i es desfan.

Però com que, de fet, ser-hi hi és, ja us diré què en penso.

________________

* Jordi Teixidor

HOMENATGE A EN JORDI TEIXIDOR I OMEDES, PROFESSOR I AMIC

Benvolguts alumnes, nois i noies de l'Institut Manuel de Cabanyes, benvolguts com0panys i amics.

Som aquí per a celebrar la diada de Sant Jordi, festa nacional de Catalunya, el dia del llibre i la rosa i, al nostre centre, els Premis literaris Sant Jordi.

Enguay, un Sant Jordi 2003 molt especial pel fet d'incloure un homenatge sentit a l'amic Jordi Teixidor i Omedes que ens deixà el desembre passat però que és viu en el nostre record.

Aquest és un homenatge que li dedica tot el Centre, el Departament de català del qual va ser professor durant molts anys, i també tots els que érem amics seus i l'estimàvem.

Han passat ja uns mesos des que ens va deixar, i potser per això podem parlar d'en Jordi amb serenitat i emoció, però sense l'angoixa que ens va produir primer la notícia de la seva malaltia i després de la seva pèrdua.

A l'emotiu escrit que es va llegir el dia del comiat i que es va publicar a la revista de l'Institut, jo voldria afegir avui, modestament, dues coses.

La primera : que en Jordi Teixidor es mereix un elogi, que jo voldria desmesurat :
Desmesurat, que no pas exagerat : En Jordi va ser mestre d'informàtica abans que ningú en aquest institut i va ser escriptor, guanyador de premis literaris..., vam gaudir i patir dels seus rampells, però la nostra amistat sempre restà per sobre de les petites diferències. Posava passió en el que deia i en el que feia i no deixava ningú indiferent.
Jo admirava la seva cultura, el seu amor per la llengua i per la literatura catalanes, la seva intel·ligència, el seu sentit de l'humor, la seva autoexigència del treball ben fet : tant si es tratava d'un escrit, com de fer una fotografia, o de la manera de tractar els discs i la música que li agradaven o d'ordenar els llibres de la seva biblioteca.
Sobre tot va ser un amic dels seus amics i d'aquí que la seva pèrdua l'haguem patida amb una forta emoció. Per nosaltres en Jordi Teixidor Omedes serà sempre en nostre gran Teixi, un home que es feia estimar.

La segona : intentar incloure en aquest homenatge una petita "lliçó" (entre cometes), per a tots els alumnes i professors d'aquest centre.

Als alumnes, recordar-los que cal respectar i estimar els mestres, perquè tots, cadascú amb la seva personalitat, i amb més o menys encert, contribueixen a allò que és fonamental en la vida de cada persona : l'educació.

A alumnes i professors, recordar-nos, justament perquè avui fem viva la memòria d'un amic que hem perdut, que val la pena cuidar l'amistat com un preuat tresor. I que l'amistat, com les flors, cal regar-la amb honestedat i amb generositat perquè es mantingui viva en la vida i, en el record, fins més enllà de la mort.

Vilanova, 22 d'abril de 2003
Sadurní Girona

________________