Les meves peces preferides de "Jazz"
In a sentimental
mood
D'aquesta
peça en faig col.leció de versions. Si em voleu fer feliç,
feu-me saber que en teniu una de nova i digueu-me on l'he d'anar a buscar.
Qu'importe
la qualité de ces enregistrements ! Y'a de l'ivresse !
Als
tots els autors, els agraim el permís implícit que ens donen
per reproduir aquestes melodies exquisides així com el plaer inefable
que ens han procurat.
Les
paraules de la cançó... un pèl massa melíflues,
son tot un poema, no us sembla?
In
a Sentimental mood
In
a sentimental mood
I
can see the stars come through my room
While
your loving attitude
Is
like a flame thatlights the gloom
On
the wings of every kiss
Drifts
a melody so strange and sweet
In
this sentimental bliss
You
make my paradise complete
Rose
petals seem to fall
It’s
like a dream to call you mine
My
heart’s a lighter thing…
Since
you make this night a thing divine
In
a sentimental mood
I’m
within a world so heavenly
For
I deamt that you’d
Be
loving sentimental me
________________________
Nunca más
-
Gato Barbieri
(1978):
Nunca más
[in
Chapter One:Latin America]
© 1978 ABC Records INC.
Potser
no és la millor peça possible, però és una
de les que em vaig "fer meva" fa prop de 18 anys i a la que encara sóc
fidel. Aquesta barreja de música atangonada (tangosa?) i en forma
d'espiral m'emociona cada cop que l'escolto.
D'en
Gato Barbieri, val a dir-ho tot, conservo també un altre disc
de música-tortura tant i tant impossible que només la reservo
per als meus pitjors enemics. Perquè us en feu una idea, cada segon
d'audició equival si fa no fa a uns 1000 paquets de cigarrets fumats
tots de cop!
My
funny Valentine
Aquesta
peça és per a mi, una musiqueta de carrer. La que toquen
els "buskers" arreu del món a mitja tarda o quan ja és fosc
i que dediquen a totes aquelles persones melanconioses que la saben escoltar.
A
Londres, dos nois, un amb un saxo i un altre amb una guitarra la tocaven
prop de Charington Cross, al carreró que duu al riu. Sentir-los,
em va salvar una tarda xafogosa i tristoneta.
-
Miles
Davis:
Ascenseur pour l'échafaud
© 1988 Polygram Jazz
Aquests
CD, clàssic entre els clàssics i imprescindible en qualsevol
discoteca que es preciï de tenir el millor, també s'aprofita
gairebé tot, tret d'alguna peça insuportable.
Nosaltres
seleccionem aquí la nº 8 "Dîner au motel", per escoltar
qualsevol vespre en qualsevol circumstància.
(Continuarà) |
