M
___________________________
* Malentès
(plural: malentesos)
Us n'explicaré un tou, i algunes de les
seves nefastes conseqüències.

*
Manipulació
Els arxius del N.Observateur permeten de llegir, en el número
1947 del 28 del 2 del 2002
Les révélations dun spécialiste du terrorisme
11 septembre: pourquoi la CIA ne savait rien
Minée par la crainte de nuire aux pays amis et lobsession
du «politiquement correct», la CIA est devenue une bureaucratie
lourde, paresseuse, routinière, tout juste capable, dans les
montagnes afghanes, de se livrer à une guerre bidon destinée
à entretenir son mythe et à obtenir davantage dargent
du Congrès. Cest ce quaffirme un ancien agent,
Robert Baer, dont le livre*, qui a fait sensation aux Etats-Unis,
paraît ce jeudi en France
De l'entrevista que reprodueix, he escollit aquest extracte:
(...)
N. O. Dans votre livre vous dénoncez
un autre pouvoir occulte: le lobby pétrolier. R. Baer.
Les compagnies pétrolières disposent, au
sein du pouvoir américain, dune puissance que vous
ne soupçonnez pas. Les majors du pétrole ont, par
exemple, obtenu que nous ne travaillions pas en Arabie Saoudite.
Et cest pour cela que nous navons pas de sources dans
ce pays clé pour le terrorisme islamique. Mais je ne peux
pas en dire plus. La CIA qui, comme le prévoit la loi sur
les services de renseignement, a relu mon livre, ma dailleurs
fait supprimer tous les passages concernant ce pays. N. O.
Quavez-vous dû taire aussi dans votre ouvrage? R.
Baer. Tout ce qui concerne mon travail de liaison avec
des services spéciaux étrangers, mes communications
avec certains groupes terroristes aussi. Je ne devais également
rien révéler de nos couvertures et de nos capacités
techniques. N. O. Ces capacités sont-elles aussi
incroyables quon le soupçonne? R. Baer. Certaines
sont effectivement sidérantes . N. O. Un exemple?
R. Baer. Nos services techniques sont capables denregistrer
notre conversation à une distance de 2 kilomètres,
de numériser votre voix, de la reconstituer et de réaliser
une bande magnétique vous faisant dire linverse de
ce que vous mavez effectivement dit
Vous imaginez
lutilité dune telle technique dans certaines
manipulations
(...)
En faria gràcia tenir temps per parlar d'aquest tema inabarcable
... segons els nostre modest pund de vista

* Matís / Matisos
En el poema "Art
poétique" (1882), Paul Verlaine hi va escriure uns versos
meravellosos que fan així:
ART POÉTIQUE
De la musique
avant toute chose,
Et pour cela préfère l'Impair
Plus vague et plus soluble dans l'air
Sans rien en lui qui pèse ou qui pose
Il faut aussi que tu n'ailles point
Choisir tes mots sans quelque méprise :
Rien de plus cher que la chanson grise
où l'Indécis au Précis se joint.
C'est des beaux yeux derrière des voiles,
C'est le grand jour tremblant de midi,
C'est par un ciel d'automne attiédi,
Le bleu fouillis des claires étoiles
Car nous voulons la Nuance encor
Pas la Couleur, rien que la nuance !
Oh! la nuance seule fiance
le rêve au rêve et la flûte au cor !
És improbable que tu, intel·ligent lector
d'aquestes línies necessitis una traducció dels versos, però permet-me
tanmateix que n'hi afegeixi una per deferència a aquells que no comprenen
el francès.
En poesia, diu Verlaine, el més important
és la musicalitat del vers que, per anar bé, ha de tenir un nombre
de síl·labes senar.
I a l'hora d'escollir l'expressió cal
introduir-hi mots i expressions que provoquin l'aparició d'un sentit,
que es pot denominar MATÍS, definida com una barreja de precisió i
d'imprecisió que brolla de l'associació de categories semblants (el
somnis amb els somnis) i categories dispars (la flauta i el
corn).
(Continuarà)
__________________
* Mediologia (La
-)
A l'edició electrònica del diari quebequés
Le
Devoir (Montréal), vaig llegir un article-entrevista feta
per periodista Antoine Robitaille a Régis Debray el 5 de
gener del 1998, i em vaig assabentar de l'existència
d'un nou projecte filosòfico-científic: La
Mediologia.
El seu creador: Régis Debray.
"Régis Debray, écrivain et philosophe français,
ancien compagnon de route des Fidel Castro,
Che Guevara, Salvador Allende et François
Mitterrand.
On peut dire que Debray ne fait jamais les choses à
moitié. Lorsqu'il était marxiste, il sentit le besoin
d'aller se battre sur le terrain pour son idéal,
avec les conséquences qu'on connaît.
Depuis qu'il est revenu des idéologies et du pouvoir,
c'est rien de moins qu'une nouvelle discipline,
à la frontière de lasociologie et de l'histoire
(de la technique, de l'art et des religions), qu'il
s'emploie à fonder: la «médiologie».
Nouvelle doctrine? Non. Debray, jadis émule du
très marxiste Louis Althusser, a déjà donné.
Désormais, il refuse même qu'on le qualifie
d'«intellectuel», terme qu'il définit comme
«une personne qui veut transformer les choses
avec des mots».
Aujourd'hui, notre homme se trouve, la plupart
du temps, de l'autre côté de la clôture: celui des
chercheurs qui veulent comprendre comment
naissent et se développent les idéologies.
«On sait à peu près comment l'homme sait, mais
on ne sait pas comment il croit.» Voilà le projet
médiologique, avec son apparente simplicité,
mais aussi son ambition quasi démesurée.
Élément fondamental, dans cette «nouvelle optique»
la place prépondérante faite aux canaux matériels
(tuyaux, supports, vecteurs, organisations;
pas uniquement les «médias» au sens
habituel du terme). Toutes choses que les
«intellectuels», les yeux rivés sur l'histoire des
idées, «ont toujours négligé».
Fi de la llarga cita!
La idea em sedueix i crec que està bé que hagi sorgit un projecte
cultural de tanta envegadura com aquest.
L'única cosa que se m'acut dir-ne per ara és que em sembla prou interessant
com per seguir-li la pista.
__________________
* Metàfora
(I)
El programa "Millènnium"
(C33 TVC) el mes de juny del 1997, dirigit per en Vicenç Villatoro
es despedia per l'arribada del'estiu amb un tema força interessant:
"La intel·ligència artifical".
Hi havia quatre convidats excepcionals.
Un dels moments clau del programa va girar al voltant de
la qüestió de saber si les màquines realment pensaven.
Dos dels convidats van entrar en la polèmica a través de l'aparició
de la paraula "metàfora".
Un d'ells deia "bé, tot és metàfora",
donant a entendre que "màquina", "realment" i
"pensar"
en aquell context eren termes difícils de definir i de copçar.
Què vol dir "pensar"? L'altre, mentre escoltava, anava
fent "que no" amb
el cap. "No, no , de cap manera, res d'això ...
Com que tot és metàfora!!! ... Si un
ordinador "reacciona a partir d'uns estímuls i dóna una resposta
lògica, d'això n'hem de dir pensar a seques, i prou. Només ens negariem
a reconèixer a una màquina la capacitat de
pensar si sabéssim que és una màquina, però podem imaginar perfectament
robots humanoides la resposta dels quals FÓRA l'equivalent de pensar.
El seu col·lega, que va reconèixer que sobre aquell tema estava d'acord
amb ell,
només que adoptava la posició d'advocat del diable, ho va resumir
d'una manera tan clarificadora com aquesta: "Si pensa, viu,
i sent com un mallorquí ... ÉS un mallorquí.
No hi donem més voltes".
Això ho deia en Llorenç Valverde.
Si el robot pensa i actua com una persona
...
ÉS una persona --bé, fóra, vaja.
Hi va haver un seguit de silogismes,
de matisos, de cometes verbals que feren del programa una festa del
llenguatge i de la divulgació científica. Tot plegat, i tot i l'interès
del tema, feia pensar que resoldre l'ambigüetat semàntica, la dificultat
d'expressar-nos d'una manera no lineal i per
tant d'entrendre els altres i fer-se entendre perfectament continuaran
sent alguns dels reptes més gruixuts del futur, quan les màquines
seran intel·ligents i haurem d'admetre que "pensen"
(o si no, s'haurà de trobar un terme nou per
definir la funció pensant dels robots).
Haurem de demanar a en Vicenç Villatoro que aconseguexi fer emetre
aquest programa
una altra vegada d'aquí a un temps.
Qui no el va veure, se'l va perdre!
__________________
* Metàfora (II)
Recentment, he trovat una série d'informacions
convergents que m'han dut a reflexionar sobre un munt de coses, repensar-les
i intentar reformular-les. L'element principal: Fent una recerca a
Internet sobre la paraula "metaphor" vaig descobrir que
hi havia tot un món universitari que es dedicava a l'estudi de la
metàfora i a les seves implicacions en l'àmbit de les ciències cognitives.
Les universitats de Nottingham i de York a la GB, i la d'Oregon i
Berkeley als EEUU tenien unes pàgines
web molt interessants que permetien l'accés a la informació bàsica
per comprendre per on van les recerces sobre el llenguatge, i en particular
de la metàfora.
Entre la muntanya d'informació proposada
hi sortien les obres de G. Lakoff i de Mark Turner. I d'allà, una
mica a l'atzar vaig saltar a les pàgines d'Amazon.com books on vaig
encarregar el el llibre d'en Turner The literary mind. La lectura d'una part d'aquest
material, em duu a escriure aquestes línies, que, mentre van apareixent
a la pantalla, imagino com el pròleg d'una llarga reflexió. Ens centrarem
aquí en el tema de la metàfora. Qui estigui interessat en aquests
temes pot consultar una pàgina d'entrada força interessant: la del
"Center
for the Cognitive Science of Metaphor Online"
LA IMPORTÀNCIA DE LA METÀFORA COM A RECURS NECESSARI PER
ENTENDRE LA COMPLEXITAT I L'ABSTRACCIÓ.
Que la metàfora és quelcom de molt important
ho demostra l'etudi de George Lakoff publicat per a ser llegit via
Internet el 1991:
Metaphor in Politics. An open
letter to the Internet from George Lakoff (1991) Professor
of Linguistics, University of California
at Berkeley
lakoff@cogsci.berkeley.edu
http://darkwing.uoregon.edu/~rohrer/lakoff-l.htm
"To Friends and Colleagues on the
Net:
January 15 is getting very close. As
things now stand, President Bush seems to have convinced most of
the country that war in the gulf is morally justified, and that
it makes sense to think of ``winning'' such a war. (...)
I have just completed a study of the
way the war has been justified. I have found that the justification
is based vey largely on a metaphorical system of thought in general
use for understanding foreign policy. I have analyzed the system,
checked it to see what the metaphors hide, and have checked to the
best of my ability to see whether the metaphors fit the situation
in the gulf, even if one accepts them. So far as I can see, the
justification for war, point by point, is anything but clear"
(...)
_______________________
"Metaphor and War
The Metaphor
System Used to Justify War in the Gulf .
George Lakoff Linguistics Department
University of California at Berkeley (lakoff@cogsci.berkeley.edu)
Metaphors
can kill. The discourse over whether we should go to war
in the gulf is a panorama of metaphor. Secretary of State Baker
sees Saddam as ``sitting on our economic lifeline.'' President Bush
sees him as having a "stranglehold'' on our economy. General
Schwartzkopf characterizes the occupation of Kuwait as a "rape''
that is ongoing. The President says that the US is in the gulf to
"protect freedom, protect our future, and protect the innocent'',
and that we must "push Saddam Hussein back". Saddam is
seen as Hitler. It is vital, literally vital, to understand just
what role metaphorical thought is playing in bringing us to the
brink of war. Metaphorical thought, in itself, is neither good nor
bad; it is simply commonplace and ines- capable."
Abstractions
and enormously complex situations are routinely understood via metaphor.
Indeed, there is an extensive, and mostly unconscious, system of
metaphor that we use automatically and unreflectively to understand
complexities and abstractions" (...)
El que més valor moral dóna a l'article,
és potser l'apartat final, que acaba l'anàlisi amb propostes concretes:
"Things to Do
War would create much more suffering
than it would alleviate, and should be renounced in this case on
humanitarian grounds. There is no shortage of alternatives to war.
Troops can be rotated out and brought to the minimum level to deter
an invasion of Saudi Arabia. Economic sanctions can be continued.
A serious system of international inspections can be instituted
to prevent the development of Iraq's nuclear capacity. A certain
amount of "face-saving'' for Saddam is better than war "
(...)
Tanmateix, la guerra del Golf va
acabar sent una realitat ni les anàlisis ni les propostes de G. Lakoff
no van poder imperdir-la. El febrer del 1998 ha tornat a ser un moment
de risc per al possible esclat d'una segona guerra del Golf, com ho
va ser el gener del 1991. Potser l'avaluació dels costos i beneficis
descrita per Lakoff impedirà que la segona guerra del Golf esdevingui
una realitat. Nosaltres no podrem pas fer-hi massa, però almenys ara
tenim uns nous elements per poder "entendre" el risc de
la hipotètica guerra i intentar prendre un posicionament intel·lectual
i moral davant del conflicte.
... LA DEUXIÈME GUERRE DU GOLFE N'A
PAS EU LIEU!
Uf! Ha arribat la primavera del 1998
i sembla que ja faci mesos s'hagi esvaït la por al conflicte que ens
feia escriure el que dèiem més amunt.
Les bones notícies sempre són benvingudes.
Sembla que la diplomàcia i les pors a
un conflicte tan esfereïdor per part de les parts directament implicades
han pogut més i que a la fi, al darrer moment s'ha imposat el
seny.
Tant de bo ens duri la calma i només
n'haguem d'anar parlant com la Guerra del Golf que no va tenir lloc.
__________________
*
Metallenguatge (s)
L'aspecte que més m'interessa dels metallenguatges
és la seva capacitat d'abstrusitat i, per tant, del grau
d'incomunicació del que són responsables fins i tot entre persones
que tenen ganes de parlar del mateix tema i entendre's.
És com dir que posarem l'accent en les vessants "fosques"
i "negatives" de la criatura ... Del monstre, vaja, per
ser ben precisos.
Ja ho desenvoluparem ...
__________________
*Metonímia
(Metàfora,Sinècdoque, Ironia i ---)
A l'entrada de la web ja vam avisar que
la nostra aportació no podia ser massa original, per què estava gairebé
tot dit, i sovint prou més ben dit que com ho podriem dir nosaltres
tot i suposant que fóssim capaços de fer-ho, que ja és suposar. Aquesta
veritat és fa més palesa encara quan intentem endisar-nos ni que sigui
una miqueta en terrenys científics tan peluts com les ciències cognitives
que ja tenen els seus experts. Així doncs ens limitarem aquí a reproduir
la nostra troballa i a remarcar allò que, dins del tot, ens sembla
més interessant. Hem trobat aquesta pàgina:
http://www.psyc.nott.ac.uk/met/metaphor.html
"Semantic
Development and Semantic Change with special reference to metaphor
and metonymy. An overview of theories from 1950 to 1990"
©
Brigitte Nerlich
(...) "To convey new meaning speakers
can either combine old words in a new way (in sentences or compounds),
or they can change the meaning of old words. We shall concentrate
here on the changing mechanisms, not the combining ones. There are
four basic procedures to give old words a new meaning: metaphor
(where we transfer an old word to fit a new concept or object, belonging
to a different semantic domain), metonymy (where we transfer an
old word to fit a new concept or object related to the old one in
space or time, by form or function), synecdoche (where we use words
for the taxonomically related things we mean) and irony (where we
mean the opposite of what we say) (cf. Nerlich & Clarke 1992;
Warren 1992; Nerlich, in press).
These four mechanisms of semantic innovation,
variation and change were called the four `master tropes' by Kenneth
Burke in 1945, who was perhaps not aware that as early as 1578 Peter
Ramus had reduced Quintilian's twelve tropes to four (cf. Bredin
1984:47, note 5). There are certainly many other ways of stretching
the meaning of words, some of them listed in Geeraerts (1983). However,
these are the four most basic procedures,
because they are based on our semantic and conceptual knowledge,
our worldknowledge that is, our knowledge
about how the world is, our taxonomical or categorical knowledge,
that is, our knowledge about how the world is ordered in our mind,
and our social knowledge, our knowledge of attitudes that people
have towards the things in the world." (...)
© Brigitte Nerlich
La cita, necessàriament llarga
... per no trencar el sentit --la Brigitte segur que no s'enfadarà
pas i ens ho perdonarà--, ens mostra una cosa que sabiem només a mitges,
quan fa uns vint anys vam haver de preparar un dossier sobre el tema
de la "Métaphore et Métonymie": la importància primària
de la metàfora i la metonímia. Però desconeixíem del tot que juntament
amb la sinècdoque i la ironia formessin un grup de quatre elements
tan fonamentals per a conformar i comprendre allò que anomenem globalment
CONEIXEMENT: el coneixement del món o visió que tenim del món, el
coneixement semàntic i conceptual,, el coneixement taxonòmic
o categoritzador que correspon a la manera com organitzem en el nostre
cervell la nostra visió del món i del llenguatge, i el coneixement
social del món o coneixement de les actituds de la gent en relació
amb les coses del món.
D'això se'n diu aprendre alguna cosa
nova !!! I d'aquesta emoció en surt el fet que la vulgui
expressar aquí i compartir-la amb qui la vulgui compartir. Voilà.
La cita mostra també d'una manera divertida, com tothom "copia"
una mica tothom: Nerlich & Clarke als 1990 "copien"
Kennent Burke que, el 1945, "copia" en Peter Ramus que,
el 1578, "copiava" a Quintilià que, cap l'any 68 de l'era
cristiana i en l'obra L'educació d'un orador , devia estar "copiant"
els grecs o els xinesos... Es demostra una vegada més que ni els experts
escapen a la inexorabilitat de la
dita de La Bruyère. Una adreça de referència que recomanem vivament
visitar:
The
Metaphor and Metonymy Group
Website created and mantained by Zazie Todd
"The Metaphor and Metonymy Group
was formed at Nottingham University in 1996 and consists of Dr.
Brigitte Nerlich and Dr. David
D Clarke at Nottingham, Zazie Todd at the University of Leicester,
and a number of associate members elsewhere. We hope people interested
in metaphor and metonymy (from a developmental, diachronic, cognitive,
rhetorical etc. perspective) can use our web site to exchange news
and views. We are especially keen to hear from people interested
in metonymy, until recently rather neglected compared with metaphor.
If you want to contact us, email zt1@le.ac.uk (Zazie Todd) or bn@psyc.nott.ac.uk
(Brigitte Nerlich)".
Home, sí, us
podríem escriure, però sabríem dir-vos alguna cosa assenyada ?
Si se'ns acut
...ja ho farem ! Gràcies per
tot el que hem après llegint-vos. Un grand merci, Zazie!
__________________
Moda Modes
Cita:
"Abrazo desde entonces todas las causas sociales, éticas
o políticas que no atraen a nadie o a casi nadie en razón
de su escasa rentabilidad. Así, me he ganado a pulso, como
en tiempos del franquismo, la triste reputación de un revoltoso
ejemplar de pájaro que huye de todo esencialismo identitario"
(...) "el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y yo siempre
he defendido que aquello que no está de moda nunca pasa
de moda"
Juan Goitisolo
Ben dit oi?
__________________
Montaigne
Hi ha molt a dir i tot més aviat bo d'aquest prototip de
la saviesa, però hem llegit un article d'en Xavier Bru de
Sala que ens ha fet pensar una mica. Val la pena tenir-ho en compte.
El error de Montaigne. El
va publicar la Vanguardia el dia 16 de febrer del 2002.
__________________
*
1989 (Caiguda del mur de Berlín)
Els enderrocadors que
l'enderrocaren bons enderrocadors foren.
__________________
*
Murphy (Llei de)
La molt maleïda. Sempre a punt per fotre,
sempre a l'aguaït... Val la pena estudiar-la una estona ... només
per intentar saber en quin moment es complirà, per què tard o d'hora,
es fa efectiva! No ens en podem escapar!
Nosaltres volem dir-hi la nostra, la nostra
relació amb la llei, però la llei en sí la trobareu força desenvolupada
en una seu francesa que
ens veiem obligats a citar: ja podeu clicar.
__________________
"Per
la música que els agrada els coneixereu"
Ja
ho havia dit algú això, o en puc reclamar el copyright?
Fóra veritat o mentida?
El
fet és que no pretenc que em coneguis per la música
que m'agrada, sinó que sentint-me impúdic, no em
fa res compartir amb tu, "mon semblable, mon frère", algunes
de les músiques que m'agraden, així com quatre reflexions
sobre allò que algunes d'aquestes musiquetes m'han aportat
en algun moment de la meva vida.
Si vols, llegeix i escolta ... .

__________________
|