* "Oiseau (Pour faire le portrait d'un --)"
Un poema-conte de Jacques Prévert que ens té le cor robat. El més bonic de tot és imaginar-se'l fet realitat.
Hi ha uns versos que fan tremolar! Asseguren que per aconseguir el que hom vol cal tenir paciència!
En versos de Prévert: Cal esperar que l'ocell arribi ...
"Ne pas se décourager. Attendre. Attendre s'il le faut pendant des années... La vitesse ou la lenteur de l'arrivée de l'oiseau n'ayant aucun rapport avec la réussite du tableau ..."
El consell es pot aplicar a molts aspectes de la vida, i és especialment vàlid en l'àmbit de la creació artística, en qualsevol de les seves manifestacions. Voleu llegir el poema en versió original?
Si la resposta és "sí", cliqueu
aquí .
Sense prometre res, m'atreveixo a insinuar que potser algun dia mirarem
de fer-ne una versió "poètica" en català ...
Que sabeu si ja n'hi ha cap de feta?
* Ordinador
... I els Déus van voler gastar una broma pesada als Homes (i Dones) i els van permetre que inventessin l'ordinador ...
El meu cunyat Josep em va enviar un clipet de video força il·lustratiu de les forces salvatges que poden desencadenar aquests estris entre els mortals.
Com veureu, el clipet de les porta. El 99% dels qui el miren potser no es fixen prou en la segona part del missatge: el fet que hi ha una càmara que ho està enregistrant TOT. Qui va riure primer, potser va ser el Big Brother que controlava l'empleat. O bé es tracta d'un muntatge, és clar.
(continuarà)
* Ortografia / ortografies
Hem de parlar aquí de tot un món de faltes ... La dificultat afegida a la ja difícil dificultat d'escriure posant un mot darrera l'altre ...
Polèmica garantida.
Per anar-vos entretenint, podeu llegir el
que escrivia un dels personatges apòcrifs del "Taller
d'escriptura" sobre alguns aspectes curiosos de l'ortografia
catalana.
* Oslo
Hi ha entrades al diccionari que hi són perquè són les meves dèries de tota la vida, d'altres, com aquesta, que sorgeixen un bon dia com a fruit d'una casualitat.
El reflector de Cu-seeme de la Universitat de Tampere m'ha permès de coneixer, aquest estiu, una artista noruega encisadora, l'Hedda Gjerpen. La virtualitat de la videoconferència i la seva càmera digital m'han permès d'acostar-me una miqueta a aquell Oslo exòtic i llunyà que fins ara només hagués trobat a les guies, la més vella de les quals és la que va escriure en Josep Pla en el seu recull Cartes de Lluny allà pels anys 20.
He entrat a casa seva, i
he sortit al jardí d'un conjunt de cases aparellades on hi viuen d'altres
artistes com ella. He pogut gairebé tocar els seus olis i quadres del
seu taller de pintura i he vist com poden ser d'innocents les aigues bàltiques
prop de la capital, des d'una barca a vela, un cap de setmana a mitjan
agost.
Oslo des de
Frognerseteren. Foto de la Hedda Gjerpen
Josep Pla. Cartes de lluny. Edicions
Destino. Any Pla. 1997. pp. 210-213
Oslo (1924)
(...)
La veritable ciutat és a baix, sobre el fiord, i va seguint la riba. La vida important es concentra en un sol carrer. El Karl Johangade és l'eix l'Oslo. El carrer on parla tothom, on es troba tothom. El carrer comença ala plaça de l'estació i seguiex en línia recta seguint les pujades i baixades del terreny fins dvant del Palau reial. Tot el més important de la vida dona a aquests carrer: l'església Vor Frelsers, el Parlament, els grans hotels, les banques, la Universitat, el teatre nacional i el palau reial rodejat de jardins. Quan el carrer passa per davant de la Universitat s'eixampla i una plaça amb arbres i una estàtuadel poeta Wergeland al mig li fa costat. Aquest carrer és bonic. A cada cantonada veieu, d'una banda les aigües del fiord si algun vaixell fondejat al final del carrer no us les tapa; de l'altra, la muntanya d'avets.És a més cosmopolita i animat. A l'hora del crepuscle, que dura, ara, fins a quarts de dotze de la vetlla, la joventut es passeja entre la claror opaca o respira sota els arbres del jardí dels estudiants l'aire endolcit de l'hora vaga.
Aquest passeig dona a Oslo un aire provincià deliciós, però no té pas el caràcter que semblants manifestacions de vida ciutadana tenen, per ejemple a Itàlia. En certes poblacions italianes de segon ordre, si hi ha guarnició sobretot, es pot veure encara avui la llambregada (= donar cops d'ull ací i allà.) femenina provocadora i passional que Stendhal estimava i col·lecionava. A Noruega la gent és menys biliosa, el país més humit i les digestions són fàcils i normals.
La joventut del país es posa estratègicament davant del cafè del Gran Hotel per veure passar les noies. Es un costum admirable: però és millor encara assistir a la passada de les belleses indígenes de dins del cafè mateix; d'aquesta manera queden suprimides les incomoditats dels ruixats intermitents i sovint continuats.
El mal temps, però, que en molts països desfavoreix les persones, aquí augmenta l'encís de le dones. És fàcil comprendre-ho: tota dona necessita per a fer el ple, el temps que li és propi..., i la dona noruega necessita una punta de mal temps.
Hi ha un tipus femení sobretot, de faccions una mica grosses, amb una certa rudesa a la cara, els ulls d'acer lleugeríssimament donats a l'ametlla, els pòmuls una mica sortits i la pell rosada i fresquíssima, feta però a tota mena d'inclemeència, que està admirablement bé ara al mig d'un ruixat i a l'hivern entre la neu i el gebre. Hi ha una llum que va especialment bé a aquesta dona forta i selvàtica: és la llum vagament boreal del crepuscle del nord. Amb aquesta llum els ulls se li desfan, la carn es torna d' un color crema i els cabell massa rossos es dauren de canyella...
En els homes, la rudesa encara s'acentua més i la gent té uns colors de salut a la cara que fan enveja. Quina raça més fresca i jove! Tenen les faccions dures però mai espesses. Mireu l'Amundsen, l'heroi nacional, que en aquests moments veig fotografiat a tots els aparadors d'Oslo. Mreu el nas de gavina, el músculs àgils, la vista enfebrada de tenacitat i trèmula de somni, la boca plena de voluntat del gran explorador. Amundsen és com el capità d'aquest vaixell noruec que navega eternament entre roques terribles, enmig de boires i tempestes davant d'una llum vaga".
______________
Com que en un altre lloc descriu els noruecs, no em vaig poder estar d'enviar-li la descripció que Pla en feia: "Quina gent més important" deia; de la duresa de la vida en aquelles latituds; de que les cases són "massa boniques"; de com el bacallà era l'element que els identificava:
"Tota la història del país es desenrotlla, per altra part a la cvosta occidental. A Bergen té lloc la lluita contra l'Hansa i la tirania dels escanyanoruecs d'Hamburg i de Bremen. És la lluita per la nacionalització del bacallà. Més tard és en aquesta part del país on nasqué el moviment nacionalista-o separatista- que desbaratà les combinacions intermitents de Dinamarca i de Suècia. És per això que els reis de Noruega són coronats a Trondhjem, encara que visquin a Oslo. És el reconeixement de la importància del bacallà"...______________
Li escriví la seva descripció del clima i les seves conseqüències sobre el noruecs; i de la heroïcitat de ser noruec ja només pel fet de viure allà on viuen ... ;-)
Ella se'n riu força i no hi sembla creure massa, i és normal, llegit ara 80 ans més tard, però em diu que és agradable i divertit de llegir aquest Pla. En volia llegir més ... Aquí està. D'aquí ve aquest llarga cita...que li vaig prometre que li enviaria.
La deixo aquí també com a record de la nostra amistat.Com que no conec ni Noruega ni Finlàndia, només en podria parlar ara extrapolant i fantasiejant.Tot el que podria dir fora remarcar l'encís del factor humà fet a través d'una dona com la Hedda, tota ella un immens fiord d'incomparables belleses i tot un immens bosc verd d'aquests que s'emparren pels suaus turons que envolten Oslo.
Un petó.
Agost del 2000
* Oximoró
Es veu que "negra neu" o "carbó blanc" són exemples d'oximorons, però la veritat és que en són dos exemples apataterats i ridículs, vàlids només per evitar de donar-ne una definició.
El poder de fabricació de sentit combinant estretament termes de significat oposat serveix a poetes i a periodistes tant per fer meravelles com per fer barbaritats i algun que altre joc de paraules graciós.
En reproduirem i analitzarem alguns exemples frapants ...
