*
Redundància
Res més equivocat que pensar que la redundància és
un sinònim d'inútil o de suplèrflu. Ho argumentarem repetidament un
dia d'aquests.
________________
*
Religió / Religions
A Internet hem trobat una seu que permet l'accés a
tota mena d'informacions sobre les més diverses religions del planeta.
Es tracta de:
World Wide Web Search Engines: Religions
_________________
Fa uns mesos vaig veure un programa de televisió sobre
unes celebracions religioses que es fan a l'Índia una vegada cada 12
anys aproximadament a la vora del Ganges. Aquesta festa, el nom de la
qual no vaig aconseguir retenir, congrega, es veu, centenars de milers
de pelegrins d'arreu del país.
Per una estranya associació mental vaig pensar en La
Meca, Montserrat, Lourdes, Fàtima, Roma, Benarés, les grans concentracions
de persones en les visites papals i també en els concerts de rock multitudinaris
...
Em vaig dir ... "mira, podries escriure'n alguna
cosa sobre aquest tema, què mou la gent d'arreu del món a pelegrinar
a uns llocs determinats" i em va venir al cap la idea d'incloure-ho
en aquest apartat.
Aquell programa tenia molt de "suc" i sense
voler-ho, una mica de mala llet. Alternava imatges sobre els rituals
religiosos al Ganges, amb les declaracions d'uns estudiosos de la contaminació
de l'aigua del riu sagrat. En un moment determinat, la veu en off del
narrador va formular una pregunta retòrica: "Fins quan els rius
sagrats podran continuar sent-ho?"
Com que la nostra voluntat de conèixer és sincera i
real, una vegada vam decidir comprar un llibre atrets pel títol i per
la garantia que ens mereixia l'autor: Traité
d'histoire des religions, de Mircea Eliade, (Payot. Paris
. 1987 vuitena edició) nogensmenys que professor d'història
de les religions a la Universitat de Chicago.
La primera edició de l'obra és del 1949. Fet que demostra
el caràcter de clàssic del llibre en qüestió, i per tant, referència
obligada per parlar de religió i de religions.
_________________
Vist que des de les èpoques prehistòriques i arreu
del planeta el fet anomenat religiós ha existit sempre, i que en l'actualitat
persisteix arreu amb escasses excepcions, cal entendre que les religions
són aquells enemics invencibles amb qui més val ser-hi amics.
El problema de les religions i els seus mites respectius
no són els mites en sí, ni les creences que impliquen, ni els cultes
que exigeixen a nivell individual.
Que abans enterressin els morts rics amb menjar i les
pertinences personals, i que ara s'encenguin espelmes en els temples,
mira ... no fa gaire mal a ningú.
Que els savis grecs; romans; azteques tolteques i txitximeques
, inques, hindús i altres ... decidissin que era més
assenyat tenir-creure-adorar una munió de déus en comptes d'un de sol, mira
... com a mínim fa reflexionar. I posats a tenir "fe", jo
gairebé m'hi apuntaria. En un univers sexuat com el nostre, per què
negar-se a la possibilitat d'alguna deessa?
Ateus, escèptics, monoteistes i politeistes tots plegats
podrien ser amics i conviure en pau sense fer-se mal ... però ai las!
"Ni contigo ni sin ti tiene la religión remedio"
El problema de les religions és doble:
- D'una banda, el fet de no poder existir sense les
castes sacerdotals organitzades en clans que, en el seu paper auto-atorgat
de mitjancers entre els déus i els els
homes, fan i desfan amb poders extraordinaris en tots els àmbits de
la vida.
- D'altra banda, els fanatismes --també anomenats
fonamentalismes: catòlics, islàmics, judaics, budistes, ... --
que van intrínsecament lligats amb totes les religions. Aquell percentatge
de persones que en nom de la seva religió és capaç de tot, inclosos
els actes més bàrbars.
El diari el País, del diumenge 10 de maig del 1998
publicava un article (El país Domingo pp. 1-4) amb el títol "La
tinieblas del Vaticano: Seis puntos oscuros siembran la duda sobre los
móviles del asesinato del jefe del ejército del Papa".
Curiosament el mateix diairi, el mateix dia, publicava
un altre article (pag. 8) amb el títol "Hermano enemigo:
La guerra religiosa de laicos y ultraortodoxos abre un abismo cada vez
más profundo ente los judíos de Israel."
Només per una casualitat aquestes informacions no van
coïncidir amb les notícies d'uns mesos o anys anteriors sobre noves
matances a Algèria perpetrades per fomentalistes islàmics o la situació
de les dones a l'Afganistan taliban; la tragèdia de la mort d'algun
centenar de persones a la Meca amb motiu de les pelegrinacions de rigor;
el suicidi col·lectiu d'un grup de sectaris religiosos a Suissa o al
Carib; les declaracions d'alguna conferència episcopal sobre la sexualitat
i algun escàndol sexual provocats per "ministres del Senyor"
a la Gran Bretanya o la publicació d'algun llibre sobre els efectes
de la Inquisició a Espanya; la comunió en alguna catedral del dictador
Pinochet; els ingressos de les esglésies evangèliques en els shows televisius
als Estats-Units; les declaracions del pontìfex Joan-Pau II a Cuba ...
És possible fer abstracció de les organitzacions religioses
de totes les religions del món, passades i presents, que vetllen per
la perpetuació dels mites i cultes del seus "equips" ...a
l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Es possible fer abstracció de fets com els evocats
més amunt ... a l'hora de pensar en les Religions i les Creences?
Cal ser cínic o idiota per contestar que sí...
Que la resposta és "NO", ho diu,
per exemple, un periodista tan respectat com el britànic John Cornwell,
autor del llibre Como un ladrón en la noche: la muerte de Juan Pablo I
i del'article esmentat : "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos
oscuros ..." que comença així:
"Fue tal vez el funeral más extraño
en la larga historiadel Vaticano. Cincuenta hombres hechos y derechos,
vestidos de uniforme medieval, lloraban abiertamente frente a las
personas congregadas en señal de luto en la Iglesia de Santa Ana de
la ciudad-Estado. De repente, frente al ataúd del soldado de primera
Cédric Tornay, que había matado a su comandante en la Guardia Suiza
(referint-se a Alois Estermann, que l'ex-cap de la Stassi Markus
Wolf assenyala com espia al seu servei i com a talp en el Vaticà
entre 1979 i 1988) la madre de la víctima dio un beso de paz a la
madre del asesino. Sin duda un gesto tan surrealista sólo podría producirse
en el Vaticano, donde es muy frecuente que lo sagrado se las arregle
para mezclarse con lo profano"
(John Cornwell. "Las Tinieblas del Vaticano: seis puntos oscuros
..." El País. El País Domingo. 10.5.98 pg. 1)
Tanmateix podem intentar fer un exercici d'abstracció
de les "cloaques" de totes les religions arreu del món: de
les tenebroses actuacions de les seves esglésies i de les criminals
actuacions dels seus "fidels fanàtics" ... i intentar mirar-ne
només la part "teològico - filosòfico - espiritual"....
Podem també, i això és ben sa, mirar-nos-ho amb un punt d'humor. Com
ho van fer els mestres escriptors que van participar en el taller d'escriptura
del New Statesman:
13th November 2000
No 3653 Set by Margaret Rogers
We asked for the beliefs and practices of world religions
done in under 100 words.
Report by Ms de Meaner
Oh the range of interpretations of "under 100 words".
Some sent in just one reasonable-sized entry; others
had four or five goes, all at the longest length allowed;
still others sent in up to ten religions, the whole lot
summed up in under 100 words. And some sent in
poetry. Hon menshes to Gordon Gwilliams and David
Silverman. I have awarded £15 each to the winners. The
vouchers go to Alanna Blake.
Christianity
Creation. (Fabrication?) Insubordination. Humiliation.
Inundation. Peregrination. Inebriation. Migration.
Divination (reiteration). Prefiguration. Foundation.
Annunciation. Adoration. Dissemination. Confrontation.
Incarceration. Condemnation. Flagellation. Expiration.
Transfiguration. Glorification. Veneration. Congregation.
Celebration. (Transubstantiation?) Oblation. Meditation.
Vocation. (Ordination?) Salvation/damnation.
Revelation.
Jainism
Save the gnat, mosquito, wasp, horse-fly, rat,
cockroach, scorpion, spider, snake, midge, flea, mite,
slug, louse, ant, hornet, silverfish, beetle, nit, etc.
D A Prince
Atheism
Since it is impossible to prove the non-existence of God,
atheism is a faith. Their faith requires them to deny
faith at all times, deriding all untenable beliefs bar their
own. They are subdivided into humanists, who pretend
that niceness is possible in a Godless universe, and
hedonists, who are too drunk to argue the contrary.
Adrian Fry
Catholicism One God in Judgement, one Son; fun allowed
(but confess); pray in special place; lots of candles.
Protestantism Ditto, but fewer candles; fun allowed (but
feel guilty).
Calvinism Ditto, but no candles, no fun, feel guilty
anyway.
Anglicanism Up to you, really (candles optional).
Islam One God, one Prophet; pray any place.
Judaism One God, lots of Prophets; invented guilt; seven
candles.
Paganism Lots of gods/fun; pray in wooded place; black
candles.
Hinduism Lots of gods/fun; but know your place; joss
sticks.
Buddhism "God"? "Fun"? "Place"?
Taoism More Luck than Judgement.
New religions More Money than Sense.
Keith Mason
Church of England
Default religion in England and parts of the former
empire. Entered automatically in questionnaires and
forms (eg, on admission to hospital, prison, etc) where
the relevant section has been left blank or the question
causes puzzlement. The main purpose is to provide
venues for marriages, naming ceremonies and funerals.
Two such events from the life of its spiritual leader are
celebrated annually: Christmas (his birthday) and Easter
(when he died). As he apparently did not marry, there is
no relevant third holy day in this calendar.
Sikhism
An interesting religion, comforting in these anti-book
times as it considers holy scripture a more reliable guru
than a living human being. Five is the important Sikh
number and K the special letter. The five symbols are
Kesh, Kirpan, Katcha, Kanga and Kara. It is significant,
but mysterious, that three of these translate as "hair",
"comb" and "underwear".
Jehovah's Witnesses
These concerned people bring religion to you in your
own home. They travel in pairs, formally dressed and
carrying little briefcases, and are prepared to spend
many hours ensuring that you understand their creed.
Like politicians, they make firm promises - eg, about
the Second Coming or about the Heavenly Kingdom
coming to pass on Earth. When these are not fulfilled on
specific dates, they claim to have been misreported or
misunderstood, or they put forward a scapegoat to take
the blame for the mistake.
Alanna Blake
Hinduism
Existence revolves around dharma,
The endeavour that determines caste,
Itself being a product of karma,
And reward for a virtuous past.
Buddhism
The world is empty of I,
Life spins a wheel of rebirth,
There are no gods in my sky,
Just cause and effect on Earth.
Connie Yapp
Protestantism You are one on one with God.
Catholicism You are one on one with the priest.
Buddhism You are One with The Oneness of All.
Hinduism You are one with a lot of gods.
Jainism You are 1 on a scale of 1 to 5.
Judaism You are the one in the yarmulke.
Scientology You are the one born every minute.
Islam You are the one with the AK47.
New Age You are wonderful.
Satanism Oooh, you are a one.
Basil Ransome-Davies
No cal dir que el copyright és del New Statesman. Gràcies per
dejar-nos-ho reproduir aquí.
________________
* Revolució / Revolucions
Ai mare meva! Per on començar?
Capítol I
El diari ha vingut a ajudar-me. Avui, 2 de gener del
1998, el diari La Vanguardia publica, a la darrera pàgina, una entrevista
de la periodista Magarita Rivière amb el biòleg, demògraf i matemàtic
francès Albert Jacquard, un avi savi de 78 anys.
Diu un munt de coses, totes força assenyades. Però
n'hi ha una que em va la mar de bé per omplir una part d'aquesta entrada
del "diccionari".
"M. Rivière: -Què cal fer?
A. Jacquard - La revolució.
M. Rivière - Quina revolució?
A. Jacquard - En les democràcies hi ha possibilitats. A París hi
ha uns 100.000 pisos desocupats. Amb un grup de persones hem instal·lat
una série de famílies. Els tribunals, fa uns anys ens condemnaven
per atemptat a la propietat privada. Ara, els tribunals han considerat
que el dret a l'allotjament és tan vàlid com el dret a la propietat
privada ..."
Fi de la cita.
Si analizem aquest tipus de "definició"
que fa l'avi Jacquard de la revolució els darrers dies del 1997, arribarem
a la conclusió que revolució no és més que un dels molts sinònims
de "creativitat altruista" un neologisme-concepte del qual
reivindico la paternitat.
A l'any vint-i-tres o vint-i-quatre de l'Era Internet,
segueix sent veritat que està gairebé
tot per fer. O més ben dit, per arreglar, per tranformar, per
adaptar als reptes d'una societat en transformació que crea al mateix
temps riquesa i felicitat per una banda i pobresa i sofriment per
una altra.
En la societat complexa en que ens toca viure hem
de ser capaços d'estar en permanent estat de "revolució",
que no vol dir sinó reforma, canvi i adaptació.
Ara bé, la Revolució, amb
majúscula, vol dir ara la capacitat d'afegir a la idea de canvi el matís
de l'altruisme, de l'ajuda al que ho necessita més que un mateix.
En aquest context, "revolucionari"
ho és aquell que és capaç d'imaginar i aportar solucions noves per
ajudar a resoldre els problemes dels demés i a possibilitar que disfrutin
d'una vida una mica més feliç.
I potser, fins i tot, n'hi ha prou amb intentar-ho,
cadascú des del seu àmbit i en la mesura de les seves possibilitats.
___________
He guardat per a comentar, quan tingués temps i ganes i afegir
aqui, un article de la revista El Temps.
Des d'un punt de vista històrico-polític, l'escriptor
i periodista Joan F. Mira escriví a la revista El Temps (Nº
del 29 /4 al 6/5 del 2003 pg. 114) un article amb el títol
Revolucions. I les deixa molt malparades...
Tot l'article em sembla antològic i em fa mal l'anima servir-me'n
per extraure'n dues cites. Apreciat mestre, perdona'm-ho, que no ho
faig amb mala fe:
Primer extracte:
"No sé ara mateix, quan comença a circular
la paraula: revolució. En el sentit que ara l'emprem [que
com queda clar en el què escric més amunt no és
el sentit en que jo l'empro] no crec que tingua una antiguitat
clàssica (...) No la gastaven els grecs, entre altres coses
perquè la paraula que més s'hi aproxima seria katastrofé,
i ja veuen on ens podria porta tot això.:també revolution
en llatí indica un moviment aproximat al del grec:allò
que estava a baix, puja, i la part de dalt , baixa: el moviment
d'una roda. (...)
La seva confessió ens dóna d'entrada la feina d'investigar
sobre la paraula i ja veurem què trobem.
Segon extracte:
"És cosa certa i comprovada , d'altra banda, que
la llarg de la història moderna i contemporània,
i salvant alguns casos singulars, les revolucions tenen com a
resultat habitual la instauració d'una dictadura. Ni la
revolució francesa, ni la russa, ni la "nacional-sindicalista,
ni la xinesa de Mao, ni la castrista cubana, no en són
cap excepció."
Per no treure (massa) les coses de context amb aquestes dues cites,
vull afegir que entenc que el meu admirat J F Mira escriu aquest article
per denunciar la que ell anomena "patètica i miserable
carta dels intel·lectuals cubans que justifiquen l'afusellament
i la presó" referint-se als esdeveniments cubans de la
primavera del 2003. Tot l'article és antològic i val
la pena tenir-lo sempre present.
M'hauria agradat poder fer la trampeta innocent de posar doncs aquestes
dues cites per començar l'entrada de dicofilo. Està
clar que no pot ser. El que jo deia més amunt és del
1998. Aquestes línies són de l'agots del 2003.
Dit això, afegeixo que no veig incompatibilitat entre el què
jo sostinc i el què en J F Mira diu en el seu article. Jo deixo
prou clar que el què cal és redefinir el concepte, jo
ho faig parlant de Revolució amb majúscules, i afegint-me
al que diu en Mira, deixar per a la condemna, efectivament, totes
aquelles revolucions (en minúscula) que porten cap a la dictadura
i a l'anorreament de la llibertat, pasant per la mort de moltes persones.
Només per una manipulació i perversió de les
paraules, revolució és vol com a sinònim de llibertat,
queda demostrat que sovint, gairebé sempre, és sinònim
d'opressió, terror i mort.
I potser per això que diu en MIra caldrà que algun
dia em posi a dir la meva sobre el règim Castrista i la situació
a Cuba. Però això serà un altre tema.
________________
* Rinocerontització
No ho confonguem amb "rinitis",
que és més aviat la inflamació de la mucosa nasal!!!
Heu llegit l'obra Le
Rhinocéros, d'Eugène Ionesco?
Sí? Llavors ho entendreu aviat.
No? Doncs llegiu-la! No us en penedireu
mai!
Nosaltres en parlarem una mica. Ho associarem
amb el tema de l'individu, l'individualisme i "la majoria".
________________
* Riure / el riure
Necessitem una mica de temps per desenvolupar
la idea. Bàsicament hem de reproduir aquí l'opinió que ens mereix un
assaig que va escriure Charles Baudelaire sobre "l'essència del
riure" i que se'ns va quedar sempre gravat al cap com un estudi
modèlic i força i·lustratiu d'una sèrie d'aspectes que comporta el fet
de riure.
També provarem de dir, d'una manera d'allò
més planera, el que és per nosaltres el riure i el perquè, malhauradament,
ja no riem tant ni tan sovint com rèiem ... Deu ser que comencen
a pesar el quilos i els anys, per més litres d'aigua mineral que beguem
;-(
Parafrasejant la definició que feia André
Malraux de la cultura, podríem dir que:
"El riure és l'única cosa que et quedaria en cas de perdre-ho
tot".
(Sani Girona)
Bé, si no ho ha dit ningú abans, el copyright
és meu!
-
________________
|
