|
|
A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ń O P Q R S T U V W X Y Z |
* "Vanitas vanitatum et omnia vanitas"La dita és de ... em ... de ... bé ara no me'n recordo, aquesta és la veritat (ho sento, ho haurem de buscar, oi? ;-)M'ha costat una mica trobar-ho, inútil intentar-ho amb Altavista o Yahoo. A mi m'ha sortit a la pàgina 1031 d'un "Diccionario Hispánico Universal. Enciclopedia Ilustrada en Lengua Española" volum 2, secció "Voces y locuciones latinas y extranjeras. Frases Célebres" ... Editat a Mèxic el 1956. Nogensmenys ... Jo hagués jurat que era "Vanitas Vanitatis", però es que de les moltes vergonyes que he d'amagar, no haver fet massa llatí, n'és una de tantes. També hagués
apostat alguna cosa que ho devia dir Ciceró, Catilina o Sèneca
... Tampoc. Enmig d'una sèrie de significats diversos, la idea que conté això del "Tot és vanitat" és en realitat una altra versió de l'afirmació que "ja està tot dit". Per modèstia, sempre hauriem de callar, però hi ha a la sang de l'animaló humà un gen que l'empeny a fer les coses a la seva manera, i a creure que pel fet de fer-les, ténen un xic d'originalitat, tot i que sovint el "fer" sigui tornar a inventar la roda. Això no seria doncs negatiu ni blasmable si no fos perquè, humanament, oblidem massa sovint que "allò" del qual ens sentim cofois ja estava dit i fet per d'altres. D'aquesta necessitat de fer veure que hom "ho entén i ho sap dir", de voler-ho fer passar per original i voler-ho ensenyar a tothom se'n se'n pot dir de moltes maneres: esnobisme, orgull, xuleria o vanaglòria, però poèticament n'hi diem "vanitat". La vanitat, en les seves mil facetes, és un dels quatre o cinc motors del món. D'aquí ve que, tot i que fa de molt mal defensar, el virtuós defecte o la defectuosa virtud de tan humana actitud és força menys dolent del que sembla i, si es porta amb gràcia, molt sovint és fa perdonar ... Un exemple que tinc molt a mà: sense la miqueta de vanitat (poqueta, petita i rabassuda, tanmateix) que hi ha darrere d'aquest diccionari personal, ara no estarieu llegint aquestes pàgines. Espero doncs de la vostra generositat que m'ho sapigueu perdonar. Amén. Properament hi pensarem amb més profunditat sense capficar-nos-hi.
* Versemblança / versemblantPartint de la base que hi ha veritats que semblen mentida i mentides que semblen veritats, desenvoluparem l'escabrós tema de la versemblança i el seu contrari, la inversemblança. I arribarem fins on podrem, és clar!
* ViatjarUn amic em va fer arribar un article del diari Libération del 25 de setmbre del 1999 on s'hi proposaven unes experiències de viatge una mica surrealistes, però gairebé totes factibles. No descarto la possibilitat de realitzar-ne alguna algun dia. Les he encabides en aquesta entrada perquè sé o, millor dit, imagino, que poden interessar algú, per exemple a tots aquells que sominat un viatge al Carib, no s'ho poden permetre. Mireu si no que diu sobre una "Alphapromenade" : "Alphapromenade: Découvrir l'ailleurs linéaire compris
entre la première et la dernière rue de la ville par ordre
alphabétique. Après les avoir repérées toutes
les deux sur le plan, on trace au crayon la droite qui les relie. Elle
constitue l'itinéraire de la promenade. · Paris, de la
rue de l'Abbaye au boulevard de la Zone. · Rome, de la via Abate
Ugone à la via Zucchelli. · Limoges, de la rue de l'Abattoir
à la rue Emile-Zola." Mentre hi hagi gent tan creativa, anirem bé. ____________ Segurament tots us sentireu una mica neguitosos llegint el diu sobre viatjar el Libro del desasosiego de Fernando Pessoa. Articles 451-452. Edició del Acantilado 2002. Tota una provocació, com tot el llibre, com tot Pessoa. Ja ho desenvoluparem , espero, per mirar de dialogar amb uns paràgrafs tan especials. (1/2003) * Viatjar i fer turismeJust el diumenge de Pasqua de 1998, l'escriptor Terenci Moix va escriure un llarg i "escaient" article (La Vanguardia 5 abril 1998, pg 27) titolat "El viajero de gusto" que començava així:"Ahora que se acercan las vacaciones de Semana Santa, conviene recordar lo que ya hace algunos años me dijo Salvador Espriu: "¿Viajar? ¡Qué incomodidad! Es la mejor manera de irse a descansar y volver exhausto" (...)I l'article continuava aixà: "Otro escritor de mucho respeto, William Somerset Maugham , escribió en una de sus narraciones "The wise traveller travels only in imagination"; es decir: "El viajero sabio sólo viaja en la imaginación" (...)I a partir d'aquestes dues referències començava els seus raonaments i anava perfilant les seves 3 conclusions fonamentals: La primera: "En la actualidad, el viajero sabio ya no es aquél qu esabe elegir un lugar, sino el que se resigna a prescindir de casi todos, el que se niega a compartir el ocio de unas multitudes que han ido derivando hacia la esclavitud más vergonzosa al permitir que sean otros quienes organizen su ocio, manipulándolo."La segona: "Con el turismo de masas, sólo cabe la opción del joven que se viste de trotamundos y la del viajero exquisito.La tercera: "La selectividad acaba imponiéndose. (...) Actitudes elitistas? No tengo el menor inconveniente en asumirlas. En la época en que la revolución parecía a la vuelta de la esquina, el elitismo constituía un pecado social. Hoy, el individuo que no opta por el elitismo está perdido; se limita ser un número más en una lista completamente impresentable. Y el viajero sabio sólo es aquel que ha descubierto que su gusto no se puede compartir, porque forma parte de su libertad. El viajero sabio, al llegar las avalanchas de Semana Santa, se echa a dormir y no despierta hasta el lunes de Pascua. Lo cual no significa que gane la batalla. El mundo seguirá siendo atroz de todos modos".(Copyright d'en Terenci Moix.) Calia citar tots aquests paràgrafs per no desvirtuar i manipular el que ell expressava. Si en Terenci s'hagués atrevit a ser una mica més provocador encara, en comptes de dir "per Setmana Santa l'elite es posa a dormir i espera que tornin les masses-marabuntes", hagués pogut referir-se no només a la Setmana Santa, sinó també a les vacances de Nadal, els mesos de juliol i agost i tots els ponts de l'any. El fet és que l'aplastant lògica dels seus arguments porten irremisiblement a plantejar-se sota el mateix prisma de l'individualisme elitista no només el tema del viatge sinó el de totes les altres manifestacions de la Cultura. Al Terenci Moix potser no se li ha acudit encara, però el fet és que podria fer una sèrie d'articles calcats sobre el mateix patró parlant de la música, el teatre, el cinema, la televisió ... titolats: "El melómano exquisito", "El cinéfilo de gusto", "El televidente inteligente", "El espectador de élite". En tindria prou amb substituir tots els exemples d'estultícia suprema, estupidesa i horterisme de les masses desfrenades invadint Partenons, Capelles Sixtines i Florències amb els que il·lustra el seu article per d'altres de semblants escollits a l'atzar entre els milers d'exemples disponibles . La lectura reposada de tots aquests articles encara apòcrifs ens conduiria inevitablement a plantejar-nos el sentit profund de conceptes com "individualisme", "originalitat", "cultura", "ser de dretes", "ser d'esquerres", "saviesa" i "borreguisme" entre d'altres ... I gairebé en tots els articles hauria d'aparèixer una reflexió constant. Que cal escollir entre dos pols oposats: l'opció individualista i original, el Béranger de Ionesco en l'obra Rhinocéros, que condemna l'individu a l'aïllament i a una lluita permanent contra el corrent majoritari i l'opció de ser "un més enmig de la massa", un "Vicente" que fa allò que fa la "gente", un rinoceront més entre el rinocerontats pel rinocerontisme imperant pertot. El dilema fora una cosa terrible si no fos per l'existència d' una "tercera via" destinada al grup format per aquells que, no volent optar per el borreguisme, tampoc no es poden permetre luxes de l'elite exquisito-exclusivista que predica en Terenci, perquè no tothom neix amb la flor al cul, oi?). _______ La contraportada de La Vanguardia del dimarts 14 de gener del 2003
presenta el retrat esquem`tic de Colin Thubron, 63 anys i viatger solitari. "Nada sustituye a un hombre y un bolígrafo. Ni cámaras ni helicópteros ni costosos y sofisticados equipos. Un hombre sincereo solo en el camino y su libro de notas llegan donde no llegará jamás ningún documental." "Ante la tele todos actuamos y todo es una farsa. la cámara pervierte la realidad y la convierte en una pleícula. El periodista de televisión no viaja, representa el viaje ante las cámaras y al final la realidad se convierte en espectáculo entre anuncios. NO me interesa." -¿Por qué viaja usted solo? li pregunta Lluís Amiguet i Colin contesta : " Si quieres compañía, viaja solo". (...) Con un amigo acabas riéndote de lo que descubres y creyendo que "nosotros" somos los normales y elllos los "raros". En cambio, cuando vas solo tu eres simpre el bicho raro y ante lo que te sorprende eres tu el que te cuestionas lo que creías normal. Supongo que por eso perdí mi religión viajando" A banda de les idees que sobre el viatge aporten aquestes reflexions, el que diu em fa pensar que Colin Thubron dona un bon exemple de la raó que tenia Charles Baudelaire en la seva anàlisi sobre la idea del riure (14/1/20023)
* VicLa ciutat dels Sants, la boira i de les 3 o quatre "f" ( no sé què de "fred", fanatisme i foll... alguna cosa més) ...Una ciutat on vam tenir el plaer de viure durant uns quants anys de la nostra vida, de fer-hi amics perdurables i de la qual guardem uns molt bons records ... Li retrem aquí
el nostre homenatge particular.
* Vilanova i la GeltrúLa ciutat on som ara ..."Ses plages, ses lycées, son Carnaval, sa joie de vivre" ... (que dirien els francesos). Llàstima que sempre estigui una mica massa bruteta! I és que els vilanovins no són d'allò més fins! ;-(( Per començar,
només en direm meravelles, més endavant, a mida que ens
enfilem ... ja ho veurem! Visio-conferènciaAixò de la visio-conferència, ens va robar el cor des de l'inici de la dèria per Internet. És una mica com l'oli del pa amb tomàquet o la sal de l'arròs: absolutament necessari per fer-ho saborós.A l'hora actual ens podem connectar per Netmeeting. Així que si vols xerrar una estona i de passada vols que ens veiem les cares, escriu, donem-nos data i hora i farem una xerrada amb video inclòs. Un
dia d'aquests, quan anem menys estressats, mirarem d'afegir aquí
algunes reflexions sobre les nostres experiències en visio-conferència.
I els "trucs et bidules" que hem anat aprenent sobre el programa NetMeeting
i el CU-Seeme. * Voltaire / volteriàTan de bó
fossim tots una mica (més) volterians. Les coses anirien millor.
* Voltor(s)Aus i bípeds carronyaires. Fauna sense perill d'extinció, malhauradament. Com reconèixer-los i com aconseguir acabar amb la plaga. En farem algun retrat. |
A B C CH D E F G H I J K L LL M N Ń O P Q R S T U V W X Y Z |
|
© Sadurni Girona 1997 / 2004 |
